Rafa Calbo, entre la pintura i el disseny gràfic

Rafa Calbo, entre la pintura i el disseny gràfic
Rafa Calbo, davant una de les seues obres que es poden veure en Fundación Mutua Levante. | M. PAYÁ

‘Diàlegs laberíntics’ és una selecció del treball realitzat per Rafa Calbo en els últims quatre anys, una sèrie que va nàixer en plena pandèmia com un endinsament introspectiu. En paraules de l’autor: “Esta col·lecció és un joc d’oposats no excloents entre la geometria i la gestualitat expressiva. Els patrons i estructures modulars de les obres, a vegades laberíntiques i en altres seqüencials, estan formats per mòduls quadrats que mostren diferents relacions numèriques de buit i ple, de forma i contraforma; unes més completes, altres més essencials i minimalistes. Algunes d’estes peces s’assemblen a codis QR replantejats i redefinits, mentre que unes altres evoquen alfabets críptics i enigmàtics”.

En total, es presenten 26 obres, entre les quals es troben tres tríptics i tres díptics, peces escultòriques i alguna instal·lació. A més, una peça addicional a l’inici de l’exposició servix com a cartell: un retrat realitzat per Toni Miranda i posteriorment intervingut per Calbo amb el mateix concepte i estètica de l’exposició.

Els orígens de l’exposició es remunten a fa quatre anys. Segons explica Calbo: “Solc treballar per sèries i esta naix, com les altres, d’una forma intuïtiva com una manera d’unir o conjugar el quefer professional, la pintura i el disseny gràfic”.

El títol ‘Diàlegs laberíntics’ al·ludix tant al laberint pandèmic que vivim durant gran part del període de creació de la sèrie, com al diàleg entre la creació pictòrica expressiva i la gràfica modular estructurada. Calbo explica: “També observe que, de manera no premeditada, apareix un reflex del moment de trencament que va irrompre en les nostres vides a causa de la pandèmia. Trencament de les seguretats i rutines diàries com en una espècie de distopia cinematogràfica. Un reflex representat per l’orde geomètric, modular, repetitiu i ordenat on, a vegades, se superposen unes petjades gestuals d’una virulència disruptiva”.

Rafa destaca el que més li agrada de la seua obra: “El discurs cohesionat que es pot apreciar en tota l’exposició, malgrat el canvi de tècniques i materials emprats. Tinc diverses obres favorites. Totes les peces exposades tenen un mínim de satisfacció de les expectatives previstes, però és veritat que hi ha obres que són més especials que unes altres. També cal valorar el treball en el seu conjunt com una contínua evolució, sense unes peces no existirien les altres”. Un treball que per a l’artista ha significat un esforç introspectiu i d’exploració plàstica i un diàleg constant entre la pintura i el disseny gràfic.

Rafa Calbo anima al públic a visitar l’exposició: “A totes aquelles i aquells que els interessen les arts plàstiques, ja que poden trobar un diàleg harmònic de llenguatges gràfics i elements informalistes suggeridors de poètiques estructurades travessades per lirismes, a vegades, complementaris i, a vegades, disruptius”.

La mostra es troba a la sala principal de la Fundación Mutua Levante i es podrà visitar fins al pròxim 3 de setembre.

Rafa Calbo, entre la pintura i el disseny gràfic
Assistents a la mostra. | M. PAYÁ

Send this to a friend