Progrés i millora

Progresar, progressem, però millorar no sé si millorem. Vostés s’aclarixen amb els timbres de les cases que posen hui en dia? Jo no. Sempre han estat ahí els cognoms clarament assenyalats: Llàcer, Agulló, Blanes, Miró… Però ara… En nom de la seguretat anti-robatoris els timbres de les portes son un enigma, un misteri, un jeroglífic insondable de números i lletres que a mí personalment em semblen tots iguals, i encara tinc dubtes quan vaig a casa de les meues filles perquè no sé si és l’1-C o l’1-A o l’1-B, així que alguna vegada cride on no toca, o toque al tuntún per no posar-me a cridar, perquè total, viuen al primer, i amb la veuarra que tinc em sentirien segur.

Progressem perquè ara tenim un telèfon a la butxaca i podem cridar a l’amic amb el qual hem quedat i dir-li: “Escolta Jordi, estic ací baix, a la porta, quin timbre és?”, i ell et diu per l’interfono eixe: “4-Iz.-D”. I ja està, aclarit l’enigma, gràcies al progrés de la tecnologia. Però no millorem perquè ben mirat ja no fa falta que toques el timbre perquè ja t’obri ell mateix, així que el que estem fent és perdent el temps.

Hi ha panels de timbres a les portes que semblen la ‘Tabla Periódica de los Elementos’, i més que semblar-se, és que son calcats. I si no, feu-li una miradeta a la ‘Tabla Periódica de los Elementos’ i veureu que sembla un panel de timbres dels que posen ara. He vist també algún que només posa: Primero, Segundo, Tercero, etcètera, sense cap altra informació, i dic jo, per a què això?, com si forem tontos i no saberem que el timbre que està dalt del primer és el segon, i així successivament. Alguns d’eixos panels tenen un sistema de càmera que impressiona un poc, perquè toques el timbre i s’escolta un soroll estrany i un ull de bou s’il·lumina i el sents observat i t’arregles el monyo i no saps qui està observan-te, perquè tal i com van les coses podria ser el ‘Gran Hermano’.