De Banyeres a pescar espècies de gran tamany per tota Espanya

Jorge Hernández Martínez ha aconseguit recentment ser subcampió de l’última lliga de ‘carpfishing’ en la qual participa amb el València Bass Club, un club de pesca amb 30 anys d’història i més de 200 socis. El ‘carpfishing’ és una modalitat de pesca esportiva d’exemplars de gran grandària que té com a objectiu la captura de carpes i, a continuació, tornar-les a l’aigua.

El banyerí, que també està lligat al Club de Pesca de Bocairent amb qui practica la modalitat ‘feeder’, una altra variant de pesca que es centra en l’ús d’un alimentador per a encebar l’àrea de pesca i atraure peixos, disputarà el campionat autonòmic amb la il·lusió, segons les seues declaracions, d’obtindre un resultat que li done accés a participar en el nacional i, per què no, arribar fins al pròxim mundial, que es disputarà a Croàcia.

Es va iniciar en aquest esport quan tenia 12 o 13 anys. “Vaig començar a pescar amb els amics en les basses ‘dels puros’ i en la de ‘Patiràs’ fins que les van tancar i no vam tindre possibilitat d’accedir. Passats uns anys, vaig reprendre l’afició llançant la canya a la platja, encara que ací els peixos eren més xicotets i resultava més complicat retornar-los a l’aigua. Sempre vaig preferir el sistema de ‘captura, cura i solta’ (capturem el peix, el curem si té alguna ferida i es retorna a l’aigua), fórmula que sols resulta factible en rius, pantans, llacs i llocs d’aigua dolça, on els exemplars són més grans”.

Per això competeix en la disciplina de captura de peixos de gran grandària. De fet, no poden pescar-se exemplars de menys de 3 kg. La competició consisteix a veure qui obté més quilos al final de cada prova, que sol estendre’s al llarg de tot un cap de setmana. La carpa és l’espècie més corrent, i, en menor mesura, els silurs o fins i tot els barbs, ja que, sobretot aquests últims, només es troben en aigües especialment netes. “Per desgràcia, les aigües de la majoria dels nostres rius i pantans no estan tan netes com es desitjaria, la qual cosa dificulta la reproducció i creixement dels peixos”.

Mantindre aquesta afició fa que haja de viatjar molt, ja que per a arribar als punts de pesca que té controlats -al voltant de 350-, ha de recórrer un mínim d’una hora de camí. Explica que aquests enclavaments estan en llocs com Antella, Cullera, Fortaleny, Riola, Tous, Cortes de Pallás o Cofrents, a la província de València; a Escalona, a la província d’Osca; o en zones del riu Ebre, tant en la part d’Aragó com en la catalana. Ha estat també en punts d’Extremadura, així com en el sud de França, el lloc més llunyà al qual ha anat a pescar.

Un silur de 60 quilograms
La major captura la va fer en el riu Aude, a França. Va ser un silur de 60 quilos, un peix enorme que va costar gran faena poder traure’l de l’aigua. Si parlem de carpes, la major que ha pescat va aconseguir els 20 quilos, una grandària molt respectable, si bé el rècord d’Espanya està en 32 quilos.

Per a poder obtindre aquest tipus de captures es necessita un equip molt complet que integren diverses canyes equipades amb alarmes i avisadors, una xarxa, un ‘bressol’ especial on depositar els peixos abans de retornar-los a l’aigua, un vaixell teledirigit engreixador dotat amb una sonda que indica les característiques del fons i amb el qual també s’escampa l’aliment necessari per a atraure els peixos, així com gran quantitat d’aliment consistent en carn premsada, dacsa, xufes, sucre, sal d’Himàlaia o altres ingredients que s’utilitzen per a encebar, depenent de l’època de l’any. A això cal afegir l’equip necessari per a l’estada, com la típica tenda de campanya o una furgoneta on acollir-se, llit plegable, sac de dormir i altre material per a pernoctar.

Evasió i naturalesa
Aquesta afició suposa per a Jorge una forma d’evasió i de comunió amb la naturalesa. “Es tracta d’un esport que té un component d’aïllament que et permet desconnectar i gaudir de la naturalesa. A vegades vaig soles, altres m’acompanya la meua dona i també, en alguna ocasió, algun amic. L’aparent soledat d’aquest esport té la seua contraposició en els punts de pesca, on és habitual conéixer a altres aficionats amb qui compartir experiències”.

Destaca, d’altra banda, el gran compromís dels practicants d’aquest esport amb el medi ambient, ja que per a ells resulta fonamental que l’entorn estiga ben cuidat, atés que un hàbitat òptim pot condicionar la subsistència dels peixos. “Cal deixar el lloc en millors condicions que es troba”, deia, mentre afirmava que moltes vegades ha hagut d’arreplegar les restes que havien deixat excursionistes o colles que van als rius o als pantans per a menjar, beure i passar el temps.

La seua trajectòria li ha portat al fet que marques com Innobaits, especialitzada en aliment per a peixos, o com ‘What a Life’, dedicada a roba, hagen mostrat interés per patrocinar la seua activitat. I és que, segons diu, tota ajuda és poca per a cobrir les despeses que genera aquesta afició.