Rosaleda: qui pagarà el cost de la prepotència?
Moltes persones tenim moments vitals viscuts a la Rosaleda, per exemple quan una caixa de cartó es podia convertir en un castell o un amagatall de pirates, tot això baix l’atenta mirada de l’àvia; o els jocs de pilota amb els companys, entre rialles, crits, els arbres i amb el cant dels ocells com a recordatori d’una vida més pausada. Per no parlar dels passejos de la mà d’aquella persona especial; com passaven les hores gaudint de la companyia! Aquestos moments i molts altres eren acollits en aquest emblemàtic jardí alcoià, el principal de tot l’Eixample. (https://www.youtube.com/watch?v=-XvU4EWO9M4).
Però tot açò es va aturar ara fa 22 anys, quan, ignorant totes les advertències dels veïns i veïnes organitzats en “Salvem la Rosaleda” i de la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció, es va destruir la Rosaleda que coneixíem i estimàvem.
Farem una passejada ràpida pels fets més representatius que han envoltat el cas de la Rosaleda fins el present. Començant per les afirmacions falses de Rafael Miró, llavors regidor d’Obres, en les quals afirmava que els plecs del contracte de l’aparcament garantien la continuïtat de la zona verda. Al mateix temps, quasi 6.000 veïns i veïnes (és a dir, el 10% de la població d’Alcoi) demanaven, amb les seues firmes, la paralització de les obres i plantejaven alternatives. Finalment s’adjudica l’obra de construcció a l’única empresa que es presenta a la licitació, curiosament participada per Enrique Ortiz (implicat en casos de corrupció amb el Partit Popular i responsable dels sobrecostos de la rehabilitació del Teatre Calderón d’Alcoi). També es descobreix que l’arquitecte triat era concunyat de l’alcalde d’aquell moment, Miguel Peralta.
Passen uns anys i el 2005 el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià dicta una sentència que declara il·legal el projecte executat i obliga a reposar la zona verda. En 2007 la sentència esdevé ferma quan el Tribunal Suprem desestima el recurs que va interposar el govern de Sedano. Les declaracions de Sedano qualificaven la resolució d’absurda, mentres que Fernando Pastor, regidor d’Urbanisme, afirmava que la resolució qualificava el procediment de l’Ajuntament com a exemplar: prepotència i mentides, respectivament.
Ja en 2008, davant de la inactivitat de l’Ajuntament d’Alcoi, es demana l’execució forçosa de la restauració de la zona verda; des d’aquell moment fins l’any passat el joc ha consistit, per part dels diferents governs -primer Sedano, després Francés-, en presentar propostes de reposició que de manera evident incomplien les condicions exigides pel TSJ.
Paral·lelament en 2010, La Carrasca conjuntament amb les associacions veïnals de l’Eixample-Benissaidó, Zona Nord, Santa Rosa-La Mistera, el Partidor i Batoi, presentem una moció demanant que es determinen les responsabilitats econòmiques derivades de l’aprovació del projecte il·legal de pàrquing. La petició va ser desestimada pels vots en contra del PP, encara que va contar amb el suport del PSOE. I així arribem al 2023, quan el TSJ exigeix que es repose la zona verda en el termini màxim d’un any, o posarà multes coercitives a l’alcalde i a la regidora d’Urbanisme. Ací es pot observar un curiós efecte d’estímul que sembla que només es produeix quan el Tribunal els adverteix de possibles responsabilitats penals i multes.
Ens centrem ara en l’última resolució del Tribunal, de 4 de juliol de 2023, que conté frases tan contundents com:
“pocas veces nos topamos con un incumplimiento tan grave y craso” [fent referència l’actitud de l’Ajuntament d’Alcoi]
“El Ayuntamiento […] debe instrumentar la ejecución en el plazo de un año, y no justo lo contrario, aparentar meramente que se ejecuta la sentencia. Pues lo constatado hasta ahora y desde aquel año 2007 es la “insinceridad de la desobediencia disimulada” […] por parte del Ayuntamiento.”
Des de fa 22 anys hem assistit a un desgavell darrere d’un altre per part de les persones que han format les diferents administracions, les quals no han donat cap prioritat a l’interés del conjunt dels alcoians, que passa per complir la sentència però sobretot per recuperar una zona verda amb la màxima qualitat possible.Aquesta successió d’irresponsabilitats i mala voluntat ens ha privat als alcoians d’un lloc on es fa la vida, on poder crear vincles i on viure una societat més humana. No debades les zones verdes són peces claus per a la qualitat de vida de les ciutats. No podem recuperar tots els anys perduts però sí que podem demanar una reparació per aquests fets que hem patit els alcoians.Però el cost d’aquesta reparació no ha de recaure sobre les arques públiques, sinó sobre els responsables de l’aprovació d’un projecte d’aparcament que incomplia clarament -de manera palmària, segons el Tribunal Superior de Justícia- la legalitat. Ens sembla evident que algunes persones -tècnics i/o polítics municipals- van cometre com a mínim una negligència greu, fent cas omís a les al·legacions i recursos presentats.Per això, des de La Carrasca reclamem que el Govern Municipal complisca amb la seua obligació legal i el seu compromís públic pel que fa a la investigació de les possibles responsabilitats patrimonials de les autoritats i funcionaris que van intervindre en l’aprovació del projecte il·legal de La Rosaleda, i que actue amb la diligència necessària perquè no prescriguen les accions de reclamació al seu favor. I cal recordar a l’actual Govern municipal que, en el cas de negligència greu, l’exigència de responsabilitats a les autoritats i funcionaris és preceptiva, obligatòria, i no voluntària o discrecional.La investigació i exigència de les responsabilitats econòmiques permetrà, a més a més, detectar com es poden evitar en el futur situacions similars. Perquè no volem que històries tan lamentables com aquesta es repetisquen.