“No és un abandó, és un període de reflexió”

La vida d’un esportista està marcada per la constant superació de sots tant esportius com extraesportius. No obstant això, pocs obstacles són tan descoratjadors com enfrontar-se a una lesió que amenaça a la teua carrera professional. És el cas d’Andrea Silva que, després de tocar el cel amb tres medalles internacionals de patinatge artístic entre el 2021 i 2022, no ha tornat a competir a causa de dues greus lesions i el seu pas per quiròfan. Un temps que li està servint per a reflexionar i en el qual està canviant de prioritats.

Per a comprendre l’evolució d’Andrea Silva, la millor patinadora que ha tingut la nostra ciutat en tots els temps, és essencial destacar els seus grans assoliments esportius. En 2021, després de molts anys competint entre els millors de la seua disciplina, la seua vida va donar un gir radical. El punt d’inflexió va arribar durant el Campionat Europeu en Riccione, Itàlia, al setembre d’eixe any, on va conquistar el seu primer podi internacional, obtenint la medalla de bronze. Posteriorment, en el Mundial de Paraguai, Silva es va penjar la medalla de plata, assegurant així un lloc en els World Games de 2022 als Estats Units, on novament va brillar en pujar al segon lloc del podi.
“Tant el 2021 com 2022 van ser els millors anys en la meua carrera esportiva, he de dir que van ser els anys que més em vaig dedicar al patinatge, entrenant dues vegades al dia amb activitats complementàries com la preparació física, flexibilitat, classes de ballet, etc. Tot eixe treball i esforç al final van eixir bé i va tindre el seu recompensa”, confessa Andrea.
Després de penjar-se tres medalles internacionals consecutives, una lesió en el turmell esquerre el va obligar a retirar-se de l’Europeu que es va disputar a Andorra al setembre de 2022. Silva va ser sotmesa a una sèrie de proves i, després d’un mes de repòs, va tornar a temps de participar en el Mundial de l’Argentina. “Va ser molt dur per a mi, ja que mai havia tingut una lesió tan forta que em privara d’entrenar, i molt menys de competir. Quan es va arribar al diagnòstic va ser horrible ja que perillaven les competicions més fortes per les quals tot esportista es prepara tot l’any, és a dir, l’Europeu i el Mundial. Finalment no vaig poder competir en l’Europeu per l’operació i al Mundial vaig arribar molt justa després de la precipitada recuperació inacabada, però per sort vaig poder competir”, compte Silva.
L’operació va consistir en el drenatge de l’edema ossi en l’os escafoides del turmell esquerre, a més de l’aplicació d’injeccions de factors de creixement intraossi. La intervenció va requerir una recuperació de 10 dies amb el peu immobilitzat, seguida d’un procés accelerat per a competir en el Mundial. “Vaig haver de tornar a guanyar mobilitat, estabilitat en el turmell per a poder saltar triples amb eixe peu en tan sols dues setmanes”, continua la patinadora.
Malgrat la seua participació en la competició internacional, aquesta va ser l’última vegada que Andrea va trepitjar la pista. Després del greu diagnòstic en el turmell, va patir un nou contratemps amb una lesió en l’aductor, la qual cosa la va mantindre allunyada de la competició durant tot el 2023. “Després de l’operació vaig anar més previnguda amb la lesió. Em van recomanar unes plantilles esportives i el seu ús en els entrenaments, al no estar habituada a eixa alineació amb els genolls i els malucs, em va produir un trencament miotendinosa en l’aductor esquerre, que no em va deixar competir en la temporada 2023”.
Malgrat les aparents dificultats, com diu aquest “no hi ha malament que per bé no vinga” i, gràcies a l’operació, Andrea ha pogut valorar tot el que ha aconseguit fins al moment. “Qualsevol esportista no sap la sort que té fins que es lesiona. No hi ha res pitjor que voler i no poder”, continua la patinadora.
El fet de no competir no ha significat, ni molt menys, un distanciament del món del patinatge per a Andrea Silva: “Amb el patinatge tinc una relació més que esportista. Aquest món m’encanta i per això m’agrada estar al corrent del que fan les meues companyes i com es mou el món de la competició”. Hui Silva segueix vinculada a l’esport com a entrenadora, encara que continua sense entrenar pels problemes de maluc. Així doncs, durant aquest període, l’alcoiana es troba centrada principalment en els seus estudis de Medicina.
El futur esportiu de l’alcoiana és completament incert, però gràcies a aquest “hàndicap” que està havent de superar, Andrea ha pogut tirar la vista arrere i, davant la pregunta de què li diria a la seua “jo” d’abans, respon amb determinació: “Un mal entrene o que una mala competició o ratxa no té tanta importància com pot ser una lesió, per això cal aprofitar tot al 100%. Viure el present i gaudir de cada entrene. No sempre l’esforç té el seu recompensa, però el camí si gaudeixes del teu esport val la pena”.
Silva està decidida a afrontar aquest període per a reflexionar amb claredat. Com ella mateixa afirma: “Actualment no estic en un bon moment esportiu i estic canviant les meues prioritats, no és un abandó, però sí que és un període de reflexió. Totes les coses tenen el seu temps i desgraciadament el patinatge és un esport no professional al qual has d’invertir molt de temps, per això és difícil dedicar-te a ell durant tota la teua vida”.