Tenacitat a l’alcoiana
Fitur és considerada la fira més gran del turisme. Un esdeveniment en què es poden mostrar els atractius i les novetats de les poblacions per a captar l’atenció dels visitants. Alcoi acudeix des de fa molts anys amb un ventall d’ofertes.
El motor fonamental continua sent les festes de moros i cristians. A través d’elles, es vol promoure la ciutat com una destinació per a tot l’any. El turisme deixa en festes vora 9 milions i mig d’euros, segons les dades del treball d’Álvaro Latorre. Són uns 135 mil els que acudeixen de fora i es gasten uns 206 euros de mitjana.
Un clar exemple del que mou la trilogia, però per arribar a generar eixes xifres , hi ha hagut una insistència, una tenacitat que podríem anomenar molt a l’alcoiana. No cal anar al gran moment històric, 18 de gener de 1980, quan són reconegudes les festes d’Interés Turístic Internacional, Alcoi va ser la primera població de la província que ho va aconseguir.
Només cal retrocedir uns anys, el 1976, quan es va rebre el premi a la persistència alcoiana. Era un repte més complicat del que pot semblar, l’emissió d’un segell amb motiu del sèptim centenari, perquè hi havia moltes peticions. La resolució del ministeri incloïa una errada, posava que seria una il·lustració de Sant Jordi atacant al drac. La cucafera, com és lògic, no va aparéixer en cap part del segell, sí el Barranc del Sinc, el campanar de Santa Maria, Sant Jordi a cavall amb fletxa i un text :“VII Centenario del Patronazgo de San Jorge. Alcoy”. Es van fer sis milions d’exemplars, ara la mitjana és de 125 mil, que van anar en les cartes de tota Espanya i van volar arreu del món. El nom d’Alcoi s’escampava a través del correu. No tots van vore bé la iniciativa.
Des de Madrid, un aficionat a la filatèlia va criticar en una revista especialitzada que el sèptim centenari no era un motiu suficient per a un segell, ho veia com un tema menor i molt local. Va ser una de les poques crítiques que no va aplaudir la proposta.
El segell, amb un valor de tres pessetes, es va emetre el 23 d’abril, el millor dia. Va compartir l’any amb els timbres dels Jocs Olímpics de Montreal, del centenari de Pau Casals i Manuel de Falla, del Bimil·lenari de Saragossa, de l’any Sant Compostel·là o del centenari del telèfon entre d’altres.
Hui encara es pot adquirir a través de les xarxes o de les botigues de filatèlia. Un Sant Jordi menut, de 28’8 per 40’9 mil·límetres, la mida del timbre, estampat en buitgravat policolor, però que va ser molt gran per a difondre i donar a conéixer la festa alcoiana.