El conte de Nadal de Joan Gómez

Definitivament això de Joan Gómez Senabre són els tornejos curts a la meitat de temporada. Va passar fa un any en el Campionat d’Espanya de seleccions territorials, que va ser el seu passaport per a recalar uns mesos després en l’At. Madrid, després del brillant paper que va realitzar amb la selecció valenciana aleví, arribant a l’últim partit després d’eliminar en semifinals a Catalunya i caure en el final front Andalusia.
I ha tornat a succeir fa uns dies, en el qual aquesta jove promesa del futbol alcoià, ha viscut el seu particular conte de Nadal, fent realitat un vell somni de família. Joan Gómez Senabre va ser la revelació de la 27 edició del Torneig Internacional LaLiga FC Futures, que organitza la Fundació José Ramón de la Bruna en*Maspalomas.
La seua cridanera actuació enfront del Barça, detenint dos llançaments en el torn de penals, van disparar l’atenció mediàtica de l’alcoià, que va acabar emportant-se el guant d’or que acredita al millor porter d’aquest torneig, que en el seu moment va donar a conéixer a jugadors que després van ser figures mundials com Iniesta, Xavi, Iker Casillas, Fernando Torres o Sergio Ramos, entre molts altres.

Guant d’or i primer títol

Amb els focus apuntant a altres futbolistes que arribaven amb l’etiqueta de figures, com el madridista Alberto Ruiz, que es va emportar el trofeu al millor jugador del torneig i la Bota d’Or com a màxim golejador, l’alcoià va desmuntar la teoria que els porters només estan per a evitar gols, també poden acaparar titulars amb les seues parades, que és el que va fer Joan Gómez Senabre, que va acabar sent un dels grans triomfadors d’aquesta edició de LaLiga FC Futures.
L’alcoià, que compleix la seua primera temporada en l’At. Madrid, on juga en l’Infantil B, ja sap el que és guanyar un títol amb la samarreta blanc-i-vermella. A més, derrotant en el camí als dos colossos del futbol espanyol: Barça i Reial Madrid. El partit de quarts enfront dels blaugranes va significar la seua consagració com a líder i futur gran porter.
El seu company de demarcació, Dani Fernández “Fede”, va ser qui va disputar els partits de la fase de grups. Va ser en els encreuaments quan Joan Gómez va agafar la titularitat. La seua estrena sota pals enfront del Barça en quarts va ser superb.
El partit va acabar amb empat a un i es va haver de decidir el passe a semifinals en els penals. L’alcoià va detindre els dos llançaments blaugranes, a Dragos i Mamadou Keita, una de les figures del torneig, però a més es va lluir amb diverses parades durant el partit, un parell d’elles de molt de mèrit.
En semifinals, els de Fabio Futre, fill del mític Paulo Futre, ho van tindre més fàcil enfront del Betis, al qual van derrotar 3-1. En la final esperava el Reial Madrid. L’At. Madrid, aplicant la tàctica del Cholo Simeone, va aconseguir emportar-se el títol en l’última jugada del partit (2-1), quan ja tota la graderia pensava en la pròrroga.

Va ser el conjunt madridista qui va portar la veu cantant del partit. Arrere l’At. Madrid es mostrava molt rocós amb un Joan Gómez tremendament segur sota pals. El gol de Camarero va deslligar l’eufòria en les files blanc-i-vermelles. L’alcoià va celebrar en gran el primer títol en la seua nova casa, a la qual va arribar l’estiu passat, després de rebutjar altres ofertes i de ser convidat a visitar les instal·lacions on entrena tot el futbol base de l’At. Madrid.

Tres anys de contracte
Joan Gómez Senabre va signar un contracte de tres temporades. En Maspalomas va demostrar que hi ha porter per a estona. L’alcoià té 12 anys i ja mesura prop de 1,80. La seua carrera no ha deixat de créixer des que aquell xiquet de barri somiava amb ser Messi o Cristiano Ronaldo. El punt d’inflexió va ser adonar-se que el seu no era ser jugador sinó porter.
Van ser cinc anys en l’Esides Caramanchel i dos en la pedrera de l’Alcoyano. Aquella etapa no va acabar de la millor manera quan va aparéixer el València. A Paterna no van ser les coses com pensava i l’aparició de l’At. Madrid va suposar l’impuls definitiu que necessitava la seua carrera. Joan Gómez Senabre té dues mares, Tere Gómez i Mónica Senabre, ambdues molt conegudes en l’esport local després del seu pas pel desaparegut Santa Rosa de futbol sala, que va arribar a militar en la Primera Divisió Nacional.