La petjada de Miguel Valor als Estats Units
Fa uns dies que Miguel Valor ha tornat dels Estats Units, on este pioner del tenis de la nostra ciutat, que va arribar a ser campió d’Espanya de dobles en 1996 al costat del madrileny Tati Rascón, que va ser 33 del ránking espanyol –”el 8 dels mortals perquè els 25 primers eren jugadors amb ránking ATP”, li agrada dir amb una certa sorna en recordar aquells temps–, va ser homenatjat en la universitat que el va veure créixer com a jugador i amb la qual va ser dos anys seguits campió dels Estats Units d’universitats xicotetes.
Quan Miguel Valor recorda la seua arribada a la Tyler Júnior College no pot evitar que se li il·lumine la seua mirada. “Em va canviar la vida per complet. Em va permetre continuar jugant al tenis, quatre anys als Estats Units i altres tres o quatre a Espanya. Després d’allò reconec que no em va anar mal, no sé el que haguera sigut del meu sense aquell viatge”, confessa amb agraïment.
Miguel Valor es va plantar al gener de 1990 als Estats Units amb una beca universitària per a continuar jugant al tenis i conscient que estava davant l’oportunitat de la seua vida. “A casa contents, la meua mare més que el meu pare, perquè anava a continuar estudiant, i jo també perquè em permetia jugar al tenis. Llavors era molt difícil, o te n’anaves a Barcelona o tenies complicat seguir en el tenis. En aquella època agafar un avió no és com ara, significava tallar amb tot. Ara amb els telèfons mòbils estàs al dia del que passa a l’instant, llavors jo només parlava els divendres amb la meua família i des d’un fix”, recorda.
La seua estada als Estats Units li va permetre oblidar-se de tot, només es dedicava a estudiar i entrenar. “Va ser una etapa molt bonica que sempre recordaré. Vaig deixar molts amics i cada dos o tres anys m’agradava tornar”, confessa. No li va ser res malament. En els dos anys en la Tyler Júnior College va ser campió, el primer com a tercer jugador i en el segon, ja com a capità i primer jugador de l’equip.
Acabada la seua etapa en Júnior College, va fitxar per Arkansas, on les exigències van canviar per complet. “Aconseguim bons resultats, però era una altra cosa. El primer del nostre equip va arribar a ser 150 del món. Aconseguim entrar entre els vint primers equips dels Estats Units, crec que vam acabar el 16, la millor classificació històrica de la nostra universitat”, repassa.
Acabats aquells dos anys va decidir posar fi a la seua estada als Estats Units i es va vindre a Espanya per a tractar de convertir-se en tennista professional. “El primer any vaig viatjar per tota Espanya, vaig acabar a Portugal on vaig estar jugant en mes sencer. Vaig aconseguir allí tots els meus punts ATP però em va costar molts diners. Vaig haver de començar a jugar tornejos nacionals per diners. Vaig estar així tres o quatre anys. Jo tenia 24 o 25 anys, quan amb 17 i 18 anys hi havia jugadors amb ránking ATP”, recorda.
Amb 27 anys ho va deixar, va prendre el relleu dels seus pares i va passar a regentar la botiga d’esports familiar, envers el pas del temps especialitzar-se en productes relacionats amb el tenis. Encara continua jugant en tornejos de veterans per València. Totes les iniciatives que va voler dur a terme a nivell local i a la comarca a donar-li al tenis el reconeixement que mereix com a esport no van acabar tenint molt recorregut, unes vegades pels propis interessos dels clubs i altres per falta de suport polític. “És una pena”, es lamenta.
En 2019 va rebre el reconeixement del Open de Tenis Ciutat de Pozoblanco, que va guanyar en dues ocasions, alguna cosa que ningú ha fet en les seues més de quaranta edicions i allí han inscrit els seus noms jugadors com Verdasco o Bautista. Fa uns dies l’homenatge li va arribar dels Estats Units, la seua segona pàtria. “Em va fer molta il·lusió. A més, els americans es prenen molt de debò este tipus d’actes. En la societat estatunidenca està molt arrelada l’esport universitari”, revela.
Miguel Valor va ser un dels huit esportistes de la TJC als quals se li va enfundar la jaqueta groga. Entre ells estava Mitch Berger, tota una llegenda del futbol americà, campió de la Super Bowl. Ara un quadre amb la cara de l’alcoià penja en el llarg corredor amb tots els “indultats”, que és com se’ls coneix, en el departament d’esports d’esta universitat americana. Segons confessa Miguel Valor es pot comptar amb els dits d’una mans els estrangers que estan en el Cercle d’Honor. “No sols es té en compte la trajectòria esportiva, es valora la implicació en aquella comunitat, com eres com a persona, alguna cosa que per a mi té molt més valor que si guanyem un títol esportiu. Van ser uns dies molt especials per a mi”, confessa l’alcoià