“A París vull gaudir d’uns Jocs Olímpics”

Néstor Abad està de nou a casa, al costat dels seus, allunyat ja del soroll que sempre envolta la celebració d’un Mundial, el d’enguany amb el rerefons afegit d’atorgar places per a les Olimpíades de l’any que ve. Encara que queda molts mesos per al 26 de juliol de 2024, data en la qual s’inauguraran els Jocs de París, l’alcoià ja comença a assaborir el que significa la seua tercera participació en la major manifestació esportiva en el món.

Només demana una cosa: que la salut el respecte. Sap bé del que parla l’alcoià, després d’un 2022 que el va tindre prop de l’abandó a causa d’una miocarditis, i un 2023 que va arrancar amb l’accident de trànsit a Portugal, juntament amb tot l’equip nacional, per a a tres setmanes de viatjar a Amberes patir una infecció en el braç esquerre que li arruïnà tota la preparació prèvia al Mundial.

“M’agradaria arribar sa i poder gaudir d’uns Jocs Olímpics. En Rio i Tòquio, per diferents raons, no ho vaig poder fer i espere poder aconseguir-ho ara. No tindre esglais o que apareguen problemes d’última hora. Gaudir com si fora un Mundial o un Europeu, on sí he pogut oferir la meua millor gimnàstica”, explica Néstor Abad.

El seu bon estiu, amb eixes victòries a l’agost en els tornejos de preparació celebrats a Suïssa i a Romania, auguraven un bon Mundial per a l’alcoià. “Em trobava molt bé, la preparació anava fins i tot millor del que esperava, però va aparéixer la infecció  i tot es va anar al trast”, reconeix.

Va haver de parar les tres setmanes d’abans de pujar-se a un avió. “No saben a què es va deure. Vaig tindre una ferida  i diuen que potser eixa va ser la raó de la infecció. Em vaig limitar durant eixes setmanes a fer preparació física. Els primers exercicis en anelles i en barra els vaig fer ja en el Mundial”, revela.

L’equip espanyol masculí va acudir a Amberes amb un propòsit per damunt de tots, que era conquistar un dels nou passaports olímpics. Objectiu que va aconseguir complir, ja que Espanya va acabar novena, però no va aconseguir acabar entre les huit millors seleccions que li haguera portat a ficar-se en la final per equips.

Espanya va tancar el primer dia en sisena posició, si bé no va poder evitar que el Canadà, Itàlia i Suïssa acabara per davant l’endemà. “Estem molt contents perquè l’objectiu comú era classificar a la selecció i l’aconseguim”, reconeix Néstor Abad, sabedor que no arribaven en plenitud i amb les prestacions de l’any passat a Liverpool. “Tots ens hem quedat amb ganes de més”, va afegir.

Espanya es va quedar a menys d’un punt de llevar-li la huitena plaça a la Xina després de sumar 247.795 per 248.163 del combinat xinés. Fins i tot Suïssa tampoc va quedar lluny, sent la seua nota total de 248.192 punts i Itàlia va acabar amb 248.796.

No va faltar la polèmica, l’alcoià es continua queixant de la nota d’un jutge en barra fixa que li va privar de sumar eixe mig punt que haguera situat a Espanya en la final per equips. “Va ser lamentable, no vam entendre la seua actitud, amb eixa nota de dificultat hauríem estat en la final. Es va fer la reclamació però van continuar mantenint que no vaig fer la planxa, quan després en el vídeo es veu clarament. És clar que tant jo com Nico Mir vam caure en sòl, sense eixe punt haguérem acabat entre els sis millors, però no és menys cert que amb eixe mig punt de la meua nota de dificultat en barra hauríem estat entre els huit primers i no van voler”, es lamenta.

Després va vindre la segona part del campionat. Cap espanyol va aconseguir classificar-se per a les finals individuals. Néstor Abad, que va aconseguir la millor nota de l’equip amb 80.899 punts, va acabar en el lloc 27, com a primer reserva en el All Around, en la final dels sis aparells.

Les renúncies del turc Adem Asil (10é), de l’armeni Àstur Davtyan (16é) i de l’israelià Ilia Liubimov (24é) li van obrir la porta d’una nova final, la cinquena consecutiva després de Doha 2018, Stuttgart 2019, Tòquio 2021 i Liverpool 2022.

“Va ser una una situació estranya. Estava davant la possibilitat de disputar una nova final, però sabia que no l’anava a gaudir. No em vaig veure amb forces, vaig dubtar i quan no tens confiança, el millor és deixar-ho. Hi havia moments en els quals el dolor  era insuportable. Va ser una decisió complicada, però no podia fer una altra cosa”, confessa.

Després del Mundial, l’alcoià no ha deixat d’entrenar. Apura el seu últim compromís de 2023, que serà la competició de clubs de la Bundesliga, els dos últims caps de setmana d’este mes. Seguidament hi haurà aturada competitiva fins a febrer, mes en què tindrà lloc la primera cita del circuit de Copes del Món, per al 24 d’abril disputar-se l’Europeu a Nàpols.