Necessitem un Alcoyano femení amb recursos i igualtat
La representació és quasi un dels factors més importants quan parlem d’esports i, de fet, quan els pregunten a les jugadores de la selecció coincideixen en dir que “quan elles eres xiquetes, no hi havia referents femenins i que es tractava d’un esport d’homes”. A pesar dels canvis i el camí cap a la professionalitat estes xiques han lliurat més d’una guerra. Cal recordar la vaga del 2019 on el 93% de les jugadores professionals (189 en total) van aturar la lliga per demanar un conveni col·lectiu, on reclamaven canvis tan alocats com un salari digne, el dret a la baixa laboral, la baixa maternal o vacances regulades.
Mesos abans del mundial, va tornar a passar. Quinze de les jugadores de la selecció van decidir no anar al mundial si no es complien uns mínims i mostraven el seu malestar amb el seleccionador Jorge Vilda. Amb algunes millores dotze d’elles han anat a jugar el mundial, però altres com Mapi León s’han quedat a casa fermes amb la seua convicció de què no és suficient. No cal anar molt lluny per vorer per on van els tirs, en el mateix mundial Vilda en cadascuna de les seues intervencions parlava de “nosotros” “somos campeones del mundo” “el árbitro” invisibilitzant així l’èxit de les jugadores. Minuts més tard presenciàvem com Luis Rubiales, el president de la Federació Espanyola de Futbol, besava a Jenny Hermoso en l’entrega de medalles mentre l’agarrava el cap contra la seua voluntat davant de tots els espectadors. Cal dir que açò és assetjament sexual?
Mentre veiem el desenvolupament del mundial, a Alcoi rebíem la trista notícia del CD. Alcoyano de què deixaríem de tindre equip femení, excusant-se de què no hi ha suficients jugadores, però igual cal preguntar-se què ha fet el club per l’equip femení. En un panorama nacional on la lliga professional femenina s’ha visibilitzat i ha crescut de forma exponencial, era el moment d’apostar fermament per aquest equip, promocionar-lo, cuidar-lo i preocupar-se de crear una cantera de xiquetes que cresqueren defensant els colors i els valors de l’esport i el club en vies de professionalitzar-les. Malauradament, cap d’aquestes coses ha passat i el govern municipal tampoc a posat mesures per a garantir-ho.
El que s’han trobat les jugadores són els pitjors horaris per a entrenar, després que entrenen tots els equips masculins, algunes no comptaven ni tan sols amb les dues equipacions completes i per descomptat cap d’elles ha tingut bossa, xandall o roba d’entrenament. On estan els diners dels patrocinadors d’aquest equip? Detalls que de segur no pateixen els equips masculins, igual que tampoc hauran rebut de part dels entrenadors actituds paternalistes o fins i tot algun comentari despectiu.
Algunes de les jugadores han deixat l’equip per anar-se’n a jugar a l’Ontinyent o altres equips que els proporcionen millors condicions i un clima molt més professional i, no és d’estranyar, perquè qui voldria jugar en un equip que et tracta com si fores de segona categoria davant dels teus companys? La notícia no és que no hi haja suficients jugadores per a formar equip, la notícia és que el club no vol que hi haja suficients jugadores per a formar equip i així tindre l’excusa perfecta per desfer-se d’ell. Vaja, la casualitat.
I mentrestant, què ha fet el govern d’Alcoi? Segons l’últim conveni de l’Ajuntament amb el CD. L’Alcoyano ha de “gestionar i difondre l’esport base” a través dels equips entre els quals figura el femení. Vol dir això que s’està incomplint el conveni? Per a protegir aquest equip l’Ajuntament d’Alcoi podria haver posat alguns requisits mínims per fer prevaldre la igualtat d’oportunitat davant dels seus companys del club, ja que aquest rep una gran quantitat de diners públics. Però això tampoc ha passat i ara les xiquetes d’Alcoi es quedaran sense jugadores referents en la seua ciutat i açò ens porta, clarament, a un retrocés.
SOFÍA HERNÁNDEZ. Membre de Guanyar Alcoi.