L’any de l’enlairament de Maia Llácer

Fa un any, pocs confiaven que Maia Llácer acabara de pujar-se a aqueix tren d’alta velocitat que són ara mateix les Olimpíades del pròxim estiu a París i que tenia parada obligatòria en el Mundial de finals d’octubre de 2022 a Liverpool. Fent un impossible, minimitzant al màxim els efectes d’una lesió de turmell que el va obligar a passar fins a dues vegades pel quiròfan i que a punt va estar de portar-li a llançar la tovallola, la gimnasta alcoiana gaudeix del millor moment de la seua carrera, molt segura de poder complir aquell somni de xiqueta, quan amb tot just 11 anys, va tindre l’oportunitat de viure una Olimpíada com a espectadora, fotografiant-se amb alguna de les estreles d’aquell moment, els Jocs de Londres 2012.

“És moment d’il·lusionar-se. Sé que està complicat però cal continuar somiant. És el que faig des que era molt xicoteta i veia a les gimnastes de la Selecció i imaginava amb ser algun dia com elles. Aqueix somni l’he vist complit. He estat en Internacionals, Copes del Món, Europeus, Mundials, Jocs del Mediterrani i vinc de disputar uns Jocs Universitaris a la Xina. Ara vaig pel premi gros, que per a mi seria competir en una Olimpíada”, revela Maia Llácer, en plena explosió esportiva, després d’un 2023 per a emmarcar, però al qual vol posar la guinda, que passa per les pròximes setmanes i ésser una de les cinc components de l’equip nacional que a l’octubre pròxim buscarà en la localitat belga d’Anvers el bitllet per a París 2024.

L’alcoiana aterrava al començament de la setmana passada a Palma, on resideix des de fa uns anys, quan va decidir completar la seua formació com a gimnasta d’elit en el Centre d’Alt Rendiment Illes Balears sota els ensenyaments de Pedro Mir, un dels “gurus” de l’artística espanyola, amb el qual l’alcoiana ha crescut exponencialment en els últims anys i ha aconseguit abstraure’s de tot allò que representa moltes vegades anar contracorrent per no ser una gimnasta becada pel CAR de Madrid.

La seua targeta de presentació és ací i ofereix poca discussió. Per mèrits esportius durant 2023 mereix estar en la llista definitiva, però caldrà esperar a conéixer els criteris de la seleccionadora en el moment cim de la temporada. Maia Llácer, que ara té 20 anys, ve de liderar la representació espanyola en els Mundials Universitaris de Chengdu (la Xina), una competició reduïda per a esportistes universitaris i si bé es troba un escaló per davall d’un Mundial o un Europeu, ha reunit diversos medallistes olímpics i mundials i ha atret a més de 20.000 espectadors en les finals.

L’alcoiana va tornar a repetir la medalla de bronze per equips que va obtindre en els Jocs del Mediterrani d’Oman (Algèria) i va aconseguir plaça en la final individual de l’All Around (el concurs complet dels quatre exercicis), mentre que per aparells va ser finalista en paral·leles i sòl i va quedar com a reserva en barra i salt. Al final van ser tres dies de màxima exigència, amb el que això significa, ja que representa molta tensió, a més d’un gran desgast físic. En l’exercici complet de l’All Around va acabar cinquena, en sòl va finalitzar pagant l’esforç de tres dies de competició, i es va quedar amb la mel en els llavis en paral·leles, on va concloure a menys de dues dècimes de penjar-se la medalla de bronze, que haguera significat una immensa alegria per a l’alcoiana.

“En qualsevol cas, estic molt contenta. Vaig gaudir com fa temps que no ho feia. Van ser uns Mundials molt ben organitzats, amb molta expectació en les graderies i d’un nivell molt alt. A la sala de calfament vaig tindre al meu costat a un campió olímpic. He tornat de la Xina molt satisfeta de la meua actuació. Està sent un any molt especial per a mi. Tant a nivell personal com esportiu em sent molt a gust amb el que faig. Li donaria un 10 a enguany, ara espere posar la guinda i estar dins de l’equip que acudirà als Mundials d’Anvers”, explica.

Pot llegir l’article complet en l’edició de El Nostre Ciutat del dissabte 12 d’agost de 2023.