Les Entrades de Cocentaina esperen una participació de 4.000 persones

La primera jornada de les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina ha començat d’hora, amb la missa matinal en la Plaça de l’Ajuntament en record dels festers i les festeres difunts. A les set en punt del matí, i quan el dia començava a clarejar, ha arrancat l’esperada Primera Diana començant així una intensa jornada que viurà el seu moment més apoteòsic a partir de les 19 hores.

A aqueixa hora de la vesprada està previst que arrancada l’Entrada dels bàndols de la creu i de la mitja lluna en els voltants del Convent dels Pares Franciscans, una desfilada que baixarà per tot el Passeig del Comtat i que arribarà al Pla, on estarà situada la tribuna d’autoritats davant mateix del Palau Comtal. La comitiva enfilarà després un tram del carrer Mare de Déu del Miracle per a finalitzar en la Placeta dels Apòstols.

“És un dels actes que desperta més expectació i, aproximadament, s’han venut unes dues mil cadires perquè el públic presencie tota l’Entrada. Entre festers de cada filà, acompanyaments, bandes de música i ostentacions de càrrecs podríem parlar d’una participació de més de 4.000 persones”, significava aquesta setmana el president de la Junta de Festes, Rafael Monar.

Un dels moments més esperats de les esmentades Entrades serà el pas dels quatre càrrecs festers, tasca que assumeixen enguany Marcos Castelló Satorre (Capità Cristià filà Cavalleria Ministerial), Juan Luís Maíques Zaragoza (Banderer Cristià de la filà Gentils), Marcos Giner Pérez (Capità Moro de la filà Llana) i Pascual Botella Montava (Banderer Moro de la filà Guàrdia Jalifiana ‘Sahorins’).

Himne de Festes

La capital del Comtat gaudeix d’uns esperats festejos que van arrancar en la calorosa vesprada d’ahir, amb una apoteòsica interpretació de l’Himne de Festes que va omplir la plaça del Pla de festers i veïns en general. “Ho he viscut amb molta il·lusió perquè soc al meu poble, tenia a molta gent pròxima al costat i he pogut dirigir també a l’Ateneu Musical que és la meua banda de tota la vida. Una experiència irrepetible que guardaré per sempre en la meua memòria”, comentava Iñaki Lekumberri encara emocionat després de baixar de l’estrada en el qual havia dirigit l’Himne de Festes.