“Vaig tindre propostes però en aquest club em sent important”
Una de les revelacions de l'Alcoyano en l'última temporada va ser Raúl Alcaina
Una de les revelacions de l’Alcoyano en l’última temporada va ser Raúl Alcaina. El de Museros, que compleix 23 anys, va ser una aposta del llavors director esportiu Josele González, que no va dubtar a oferir-li un contracte per dues temporades per un davanter al qual el Llevant li havia obert la porta d’eixida després de la seua explosió com a juvenil.
Alcaina va aprofitar com ningú la pretemporada per a donar-se a conéixer. El seu bon rendiment en els amistosos va portar a Vicente Parras a donar-li la titularitat en l’estrena de lliga. En Les Gaunas va marcar l’únic gol del xoc i ja ningú li va traure de l’onze durant la resta de la competició. Va marcar deu gols, “excepte un tots els altres van servir perquè l’Alcoyano sumara punts, que és el que vol qualsevol jugador, ajudar al seu equip”, raona Alcaina.
Amb la volta al treball aquest dilluns, el valencià assegura que repetiria el que va succeir en la passada pretemporada. “Venia de Segona Federació i va servir per a donar-me a conéixer. Em va donar l’oportunitat de guanyar-me el lloc com titular el primer partit. Per mi, repetiria. No vull marcar-me una xifra de gols, significaria posar-me pressió abans de començar. Preferisc anar a poc a poc”.
El seu excel·lent rendiment l’any de la seua estrena en la Primera Federació no ha quedat en sac foradat i reconeix que alguna proposta de canvi d’aires ha arribat a les seues oïdes. “Alguna cosa hi ha hagut però la meua prioritat era quedar-me. Tinc un any més de contracte i estic molt agraït a l’Alcoyano. Em sent molt a gust en el club i la ciutat i dins de l’equip em considere un jugador important”, admet.
Raúl Alcaina parla d’una temporada “il·lusionant” quan se li pregunta la seua opinió sobre que equips com Màlaga, Còrdova, Recre o els filials de Reial Madrid i At. Madrid figuren en el grup de l’Alcoyano. “No sols serà una lliga bonica per al jugador, que tindrem la possibilitat de jugar en camps amb molta història, també per a l’aficionat és molt atractiu enfrontar-se a rivals que són *top en el nostre futbol”.
El davanter es fixa en l’Amorebieta, un equip que segons les seues paraules “no estava entre els candidats a l’ascens, molt pocs creien que farien la temporada que han fet a pesar que venien de baixar, però van aconseguir fer un bloc molt compacte sense noms de jugadors que cridaren l’atenció. En una competició amb tants “miures”, en el qual quinze lluitaran per pujar, hem d’intentar fer un bon grup i ser forts en el Collao, cosa que ens va costar la passada temporada”.