Jacobo Santana continua intractable i revalida el seu títol nacional
Amb aquesta victòria, manté la seua ratxa en aquest 2023, en el qual tot el que ha disputat l'ha guanyat
Jacobo Santana segueix sense baixar-se d’allò més alt del podi i ha revalidat en Panticosa el títol de campió d’Espanya de descensos en la categoria màster. L’alcoià va avantatjar en 30 segons a José Manuel Pascual i en 31 a Abel Serrano, que van completar el podi.
Amb aquesta victòria, manté la seua ratxa en aquest 2023, en el qual tot el que ha disputat ho ha guanyat. Va començar a l’Argentina amb el títol mundial a la fi d’abril, ha guanyat els tres descensos de la Copa d’Espanya i ara els seus objectius passen per completar el pòquer de victòries guanyant la quarta i última que es disputa el pròxim cap de setmana (22 i 23) en l’estació d’esquí de Manzaneda en terres gallegues.
El seu últim objectiu, que vindria a posar la guinda a una temporada de somni, és l’Europeu que es disputa el cap de setmana del 19 i 20 d’agost en l’estació d’esquí dels Menuieres a França.
En el Nacional de Panticosa es va trobar amb un circuit tècnic i ràpid molt millorat respecte a edicions passades, sobretot en la seua part alta, amb arranjaments en les corbes peraltades que va permetre que els corredors aconseguiren grans velocitats per a delit dels espectadors. L’eixida del circuit estava situada a 1.500 metres d’altitud mentre que l’arribada es va situar a 1.160, amb el que els 200 corredors participants van haver d’afrontar un desnivell d’uns 400 metres en menys de 2 quilòmetres de traçat.
L’aiguat del divendres va fer que el circuit canviara per complet. Això va fer que els participants es prengueren amb calma la sessió del dissabte d’entrenaments oficials. La pista estava molt esvarosa per la tempesta de la nit anterior, encara que les condicions van anar millorant amb el pas de les hores, si bé és cert que les zones de boscos tancat seguien molt perilloses.
El diumenge, amb molt de sol, Jacobo Santana va decidir no arriscar en la primera manga però va aconseguir marcar el millor crono. Va ser en la segona quan va decidir jugar-li-ho tot a una carta, amb una baixada bastant neta i una primera part sense fallades i mantenint un ritme de velocitat alta.
En la segona part del circuit va donar abast al corredor que havia marcat el segon millor registre en la classificatòria i que va prendre l’eixida 30 segons per davant. A causa de l’orografia no va poder avançar-li, en un dels intents a punt van estar prop de caure. Al final va poder millorar el crono 11 segons respecte a la classificatòria, sent el seu temps final de 3’24’’, avantatjant al segon en 30 segons i en 31 al tercer