El blau i el verd

El mapa electoral que deixa les eleccions municipals és de color blau que necessita tintar-se de verd extrem. A Alcoi aguanta el roig com pot, però el blau ha anunciat la seua irrupció, quasi una resurrecció. El Partit Popular ha guanyat terreny institucional de forma exponencial. A nivell autonòmic tindrà la Generalitat, a nivell provincial continua amb la Diputació. Alcoi ja no tindrà el vent de cara a l’hora de demanar inversions. A més, el partit socialista ha perdut suport i encara que continua sent l’opció majoritària està pràcticament igualat amb el Partit Popular, és previsible que el PP convertisca Alcoi durant els pròxims 4 anys com un dels grans objectius a batre.

I en esta conjuntura i sense temps pràcticament per a l’anàlisi arriba la convocatòria del 23 de juliol per a les eleccions generals. Un diumenge 23 de juliol a Alcoi és el típic dia calorós, amb els carrers desèrtics, tots buscant piscines, platges o la frescor de la serra. No sembla el millor dels escenaris per a la mobilització que necessita l’esquerra si vol combatre l’ona blava.

El 28M ha suposat un terratrèmol polític que multiplicarà les seues conseqüències el 23J. El PSOE no té molt de marge de creixement i l’esquerra dividida i amb múltiples marques intenta una última oportunitat d’unir-se en un marc de pèrdua de vots que fa pensar que hi ha poques possibilitats de reeditar un govern de coalició a l’estat.