Qui és Àlex Cerradelo?
L’historiador Ricard Bañó es feia eixa pregunta el gener passat, quan l’assemblea de Compromís per Alcoi elegia a Cerradelo com a cap llista. Bañó és un patrici cultivat i emprenyador a parts iguals. Per tant no m’estranyaria gens que, en fer públic el seu dubte, ja el tinguera resolt i més que una resposta buscara un sondeig. Siga com siga, em va resultar graciosa la qüestió perquè jo també me la vaig fer, anys arrere, quan Àlex va assumir la responsabilitat de ser secretari del grup municipal de Compromís.
Màrius Ivorra, a qui vull citar com a agraïment a tot el seu treball, em va respondre. Cerradelo —no els pareix un cognom molt sonor i original?— era un xic nou en el partit, amb formació en enginyeria industrial i que havia presidit l’associació de comerciants del centre. I, ja d’entrada, em va caure bé, perquè la seua militància acabada d’estrenar ratificava que Compromís creix i els estudis i la professió desmuntaven eixe mite que atribuïx al nacionalisme valencià una superpoblació de mestres i gent de lletres en general.
Quan per fi vaig parlar amb el xicot de les tres ces (Cerradelo, ciències, comerciant), em va paréixer una persona serena i prudent, d’aquelles que entren a un partit després d’haver reflexionat molt i de les que comencen a fer política amb ganes d’aprendre i no de donar lliçons. Els anys que han passat, d’aquella conversa a estes eleccions, han corroborat l’encert d’aquell fitxatge. Esforç, constància, empatia i humilitat. Sí, humilitat. Els diccionaris definixen als humils com aquelles persones que es tenen per menys del que valen.
L’antònim per excel·lència de la humilitat és la supèrbia. És exactament això, supèrbia, el que sobra en el govern d’Alcoi. Ara fa quatre anys, els votants van donar a Toni Francés una majoria àmplia i, sobretot, l’oportunitat de gestionar còmodament la ciutat. I, tal com molts ho veiem, no ha sigut aixina. En moltes ocasions hem vist als socialistes incòmodes, ineficaços i molt superbs. Qualsevol crítica a l’equip de govern era considerada un atac a Alcoi mateix, sense més rèpliques que allò de «no teniu ni idea» o «i tu, més».
Per pura salut democràtica, hem d’acabar amb eixes actituds. La gestió del dia a dia i el futur de la ciutat són responsabilitat de qui governa, sí, però no pot oblidar que són els ciutadans els que li han cedit eixa responsabilitat. Un bon alcalde i un bon equip de govern són aquells que, d’acord amb el seu programa electoral, marquen línies i proposen accions, però sobretot escolten a la ciutadania, corregixen si cal i finalment fan. Les hores de reunions amb veïns i associacions són més llargues i pesades que els minuts simpàtics i fulgurants de les rodes de premsa, però també són molt més eficients i productives.
Àlex Cerradelo és dels que escolten més que parlen, més de consens que de consignes. És obvi que el votaré, però no perquè siga del meu partit —confesse que en alguna ocasió no he votat al meu partit, guarden-me el secret—, sinó perquè pense que serà un bon alcalde. Ja saben: humil, empàtic, reflexiu, dialogant, faener… Per tot això els demane, humilment també, que facen com jo i el pròxim diumenge 28 de maig voten Compromís, voten Àlex Cerradelo.
JORDI DAVÓ I MOLTÓ. Professor associat de la Universitat d’Alacant’