‘Calíope’, una singular experiència cinematogràfica

Una pel·lícula muda, en blanc i negre? Sí, has llegit bé: muda i en blanc i negre, rodada a la manera del cinema mut dels anys 20, una cosa inusual per a les audiències modernes….En aquests temps en els quals el cinema és amb massa freqüència sorollós i cridaner, qui haguera pensat en una pel·lícula muda ? podem imaginar un ressorgiment del cinema mut en el món actual?…. però deixem-ho en què assistir a una autèntica projecció d’una pel·lícula muda, és tot un esdeveniment, i més quan aquesta pel·lícula és alcoiana.

I és que el nostre director Jorge Hinojosa, amb el seu curtmetratge Calíope, va encertar amb la seua aposta pel cinema mut i en blanc i negre, desenvolupat amb una narrativa senzilla i clàssica i una construcció visual amb solucions expressives, meticulosament excel·lents. Calíope, pel·lícula esdeveniment en la quarta edició de la Setmana Modernista, que amb el seu elogi al cinema mut, ens va fer reviure la màgia perduda dels primers trenta anys del cinema mut, mostrant alhora el paper cabdal que jugava la música en l’aventura d’aquella nova forma d’art… i l’experiència va resultar completament original.

De tots és sabut, que la música va ser inseparable del cinema mut, van ser bons companys, dinamitzava el ritme de les imatges, subratllava les accions, i com molt bé assenyalava Moisés Olcina, compositor de la banda sonora i efectes sonors de la pel·lícula. “El paper principal de la música en una pel·lícula muda és il·lustrar la història, però és un art particular, primer perquè l’absència de diàleg subratlla la importància de la música, i segon, perquè no cal tocar massa, ni tocar massa poc, i encaixar en la pel·lícula, l’atmosfera, els plans…”

Entre els grats descobriments del curtmetratge Calíope, com no, cal fer esment especial i destacar, la interpretació consistent i intensa dels nous actors locals, Rafa Segura, que interpreta al protagonista, un jove escriptor en cerca d’inspiració i Lía Pastor, la jove Calíope, que es converteix en el centre d’atenció per una trobada casual amb el protagonista, que gràcies a ella, vora la seua estrela ascendir.

Tampoc aquest curtmetratge s’hauria pogut realitzar sense la participació com a extres i figurants dels membres del Grup de recreació Alcoi Modernista i amb la col·laboració especial del guardonat actor Joan Gadea.

Tenim dret a alegrar-nos, perquè després de més de quatre dècades, el cinema alcoià continua generant nous exponents en diversos camps relacionats amb el cinema, es constata un augment lent però progressiu de la presència d’alcoianes i alcoians al cinema, una nova generació de cineastes emergeix creativa, plena d’idees i talent, disposada a superar els límits, són coneixedors que en les últimes dècades, hi ha hagut una vertadera revolució en l’àmbit de la tecnologia i en les possibilitats de consumir i generar continguts, i que tothom pot generar continguts, però que el que diferencia uns continguts d’uns altres és el talent i la qualitat.