Ximo Puig: “La Generalitat participarà en el desenvolupament de sòl industrial a Alcoi”

A poc més de 20 dies per a les eleccions autonòmiques i municipals, el president de la Generalitat i candidat socialista a la reelecció, Ximo Puig, rep a l’Associació de la Premsa Comarcal Valenciana en el Palau de la Generalitat i tracta els assumptes de més actualitat de les comarques valencianes. El president s’ha referit durant l’entrevista a qüestions com la falta de sòl industrial a Alcoi, el tren Alcoi-Xàtiva així com al problema de la despoblació d’alguns municipis de l’interior.

– Com afronta aquesta nova cita amb les urnes?
– Amb absoluta serenitat. Després de huit anys de govern, tots els indicadors socials i econòmics han millorat. Tenim encara problemes i qüestions pendents, evidentment, però quan fem balanç podem observar que tots els indicadors han millorat i no hi ha cap que haja empitjorat. En el pla econòmic, 400.000 persones més treballant, després de situacions tan complicades com les de la pandèmia i la guerra. Som líders en exportacions; en l’arribada d’empreses estrangeres som la segona comunitat. En indicadors socials, hem reduït el fracàs escolar i hem aconseguit baixar l’índex de desigualtat, i hem multiplicat per 3 les ajudes a la dependència. Crec que la societat està més cohesionada.Per tant, anem a eleccions i a la ciutadania li podem dir: és camí de la prosperitat per a tots, mentre hi ha uns altres que proposen tornar arrere. Cal recordar que en 2015 la Comunitat Valenciana era el paradigma de la corrupció i l’atur. En aquests moments és una comunitat que molts veuen com un espill en el qual reflectir-se. Hi ha un informe europeu que reflecteix que, quan es pregunta als ciutadans espanyols, on viurien si no pogueren fer-ho en la seua comunitat, la majoria tria la Comunitat Valenciana. En general, la Comunitat Valenciana és una comunitat amable, amb un potencial extraordinari i per tant, anem a les eleccions convençuts que cal seguir en aquest camí de prosperitat.

– Com és possible que amb aquestos indicadors dels quals parla o amb projectes com els de la *gigafactoría de Sagunt les enquestes els donen un empat o apunten possible canvi? Per què no arriba el missatge?
– Les dretes espanyoles estan obsessionades a intentar traslladar a l’opinió pública que això té a veure amb les eleccions generals, que és un menyspreu absolut a la realitat de la nostra comunitat. De fet, hi ha un dels dos partits de dreta que està en contra de les autonomies, vol eliminar-les. Volen traslladar el debat nacional a les eleccions autonòmiques, quan ens juguem molt als Ajuntaments i en la Generalitat, perquè és on es gestiona realment la vida de les persones. Assumptes com a sanitat, dependència, educació… formen part de l’àmbit autonòmic i conjuntament amb els Ajuntaments. Per a mi, l’important és que les eleccions es decidisquen en funció del criteri dels valencians i valencianes, per al desenvolupament del seu autogovern.

– Continuarà sent reivindicatiu per a aconseguir un millor finançament?
– Per descomptat, el finançament no és un problema sol de la reivindicació valenciana, és una qüestió que afecta la pròpia estructura de l’Estat i a la igualtat entre espanyols. En aquests moments, el problema és la falta de suficiència financera per al desenvolupament de l’estat autonòmic. Si tenim la sanitat, educació i serveis socials, hem d’augmentar la part global del pastís per a així que la part autonòmica tinga més recursos i també el que cal fer és aqueixos recursos, repartir-los bé. Almenys, aquests anys hem aconseguit que hi haja una certa unanimitat a reconéixer que la Comunitat Valenciana és la pitjor finançada al costat de Múrcia. Ara del que es tracta és que sobre aquest diagnòstic, se li pose remei.
Encara que en aquests anys no s’ha canviat el sistema de finançament, hem aconseguit tindre més recursos per part del Govern d’Espanya, concretament, un 40% més, la qual cosa ens ha permés anar convergint amb la despesa mitjana d’Espanya. Ara mateix, gastem més en sanitat que la mitjana espanyola i també més en educació.
La millora del finançament és irrenunciable si volem una Espanya ben articulada i en la qual no hi haja espanyols de primera, segona, tercera i quarta.

– Com evolucionen les obres del Corredor Mediterrani? Hi ha possibilitat que la pròxima legislatura siga una realitat, encara que siga el tram que passa per la Comunitat Valenciana?
– El Corredor és una infraestructura espanyola i europea, per tant, és una via fonamental que vertebra Europa. En el cas espanyol, no s’ha desenvolupat com es devia. Històricament, el sistema radial de comunicacions que tenim a Espanya, crec que ha sigut perjudicial. Ara bé, durant els últims s’ha avançat. En aquests moments, estan totes les obres en marxa. En el 2025 esperem que estiga resolt el tram València-Alacant i posteriorment la connexió Alacant-Barcelona. Actualment, l’ofegament està en la connexió amb Catalunya; de fet, l’Euromed va pitjor que anava. És a dir, cal agilitzar al màxim possible les obres. Hi ha hagut retards que són difícils d’entendre. Per exemple, en el 2011, la doble plataforma València-Castelló estava adjudicada, però quan va arribar Rajoy la va parar i va caldre pagar una indemnització a l’empresa. Ara, quan s’ha représ el projecte, ha sigut necessari tornar la Declaració d’Impacte Ambiental, que ara és més difícil, perquè hi ha més gent que s’oposa. D’altra banda, la finalització de la connexió en la Damunt serà molt important.

– En el cas d’Alcoi, ciutat i comarca industrial, des de fa temps es reclama terreny industrial. Diversos han sigut els projectes que s’han plantejat en La Canal i molt s’ha parlat d’un polígon mancomunat. Però cap opció ha tirat avant. Quina solució podria haver-hi?
– En aquests últims anys, la Generalitat ha fet una important inversió en programes de millora dels polígons. Estem disposats a participar directament en les iniciatives que puguen sorgir a Alcoi i la comarca. De fet, hem canviat la determinació de l’empresa impulsora de Parc Sagunt, que ara és Espais Econòmics Empresarials, per a poder fer accions en tota la Comunitat Valenciana. De fet, farem una a Vallada. La Generalitat està disposada a participar en el desenvolupament de terreny industrial a Alcoi i a la comarca en el moment se’ns plantege aqueix projecte.

– Respecte a la línia de tren Alcoi-Xàtiva, es va anunciar fa mesos una inversió de 150 milions, però sense electrificar la línia i sense que aquesta puga permetre un increment significatiu de freqüències de trens. Per on passa el futur d’aquesta línia que llangueix dècada rere dècada? Seria viable que la Generalitat assumira la gestió?
– El primer és que aquesta inversió de 150 milions del Ministeri s’execute. En segon lloc, a curt termini, presentem una primera proposta per a la transferència de Rodalies, perquè pensem que és el raonable. Amb Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, hem demostrat que és més fàcil, més operatiu i més eficaç gestionar des de la proximitat.

– Estaria la línia Alcoi-Xàtiva en aqueix acord de cessió?
– Sí. Encara que ADIF mantinguera la gestió de la via, nosaltres, fins i tot sense tindre la transferència, podríem operar a través de Ferrocarrils de la Generalitat.

– Què es pot fer per a evitar la despoblació que pateixen molts pobles de l’interior?
– Respecte a aquest assumpte, ara hi ha una política, cosa que abans no hi havia. Per a molta gent, la Comunitat Valenciana no té un problema de despoblació, però la veritat és que sí que n’hi ha. Hem volgut posar en l’agenda el problema, amb la Llei anti-despoblació i amb moltes accions conjunturals, per exemple, hem instal·lat 144 caixers en altres tantes localitats que no tenien accés a aquest servei. Hem aplicat una sèrie de programes per a acostar determinats serveis públics a localitats que no disposen d’ells, uns serveis que es presten de caràcter itinerant.
També hem aconseguit que no es tanquen més escoles. A més, també hem acostat al màxim els serveis sanitaris i socials, perquè això dona garantia de major estabilitat a la població. Això l’hem de complementar amb altres programes, per exemple, amb el programa de lluita contra els incendis, perquè siguen els agricultors els que puguen revaloritzar els terrenys abandonats i que siguen els agricultors els que es beneficien d’això, al mateix temps que fan una funció de prevenció, que és molt millor que invertir en l’extinció. És un programa del qual posarem un pla pilot en l’Alt Palància i la Vall d’Ebo i que volem estendre a tot el territori, i incloure també la ramaderia.
En definitiva, cal canviar la mentalitat en molts aspectes, especialment, en matèria de normativa urbanística i funcionament de l’administració. Cal desburocratitzar el funcionament de l’administració, perquè no és el mateix un pla general d’ordenació per a un ajuntament xicotet que per a un gran. Hi ha ocasions, en els quals hi ha projectes molt interessants per a aqueixa localitat, però que els mecanismes urbanístics els coarten.

– A les comarques de l’interior d’Alacant, hi ha una gran preocupació, en els col·lectius veïnals, socials i Ajuntaments pels macroprojectes de plantes solars, fins i tot alguns Ajuntaments estan modificant els seus PGOU per a rebutjar aquests projectes. Des de la Generalitat quines limitacions hi haurà a l’hora d’instal·lar aquestes macroplantes?
– La nostra resposta no és un sí a totes, però tampoc un no al fet que puguen existir. Hi ha llocs on podran ser situades sense perjudici mediambiental i altres en els quals sí que ho causarien, per tant, fins ara, de les sol·licituds, s’han autoritzat la meitat. No es pot prendre una decisió generalitzada, sinó que cal veure quan es compleixen els requisits i quan no. La nostra és una política de conciliació d’interessos entre el punt de vista del medi ambient i el de la necessitat d’aquestes energies. Cal recordar que hi ha un acord per a tancar la central de Cofrents… Hem de ser conscients tots. Hi ha moltes vies, no sols les grans macroplantes, per exemple, l’autoconsum s’ha disparat. Encara així, necessitem major capacitat de generació energètica, però això no volen dir que es puguen instal·lar macroplantes en tots els llocs. A més, ha d’haver-hi un retorn per al territori.

– Recentment, van anunciar la licitació de la redacció de la CV60 que comunica Alcoi amb Gandia, que tindrà un termini de 36 mesos. Creu viable iniciar les obres en la pròxima legislatura?
– Sí, la primera fase, que és la que abasta la Vall d’Albaida, esperem que sí. La segona, que afecta a la Safor, està pendent de la Declaració d’Impacte Ambiental. La intenció és agilitzar-la al màxim. Tenim en la Comunitat empreses molt potents quant a la construcció de carreteres i que estan complint i avançant els terminis.

Cal aconseguir que els mitjans de comunicació comarcals siguen més potents”

– En cas de continuar una legislatura més, quin creu que ha de ser la relació de la Generalitat Valenciana respecte als mitjans de comunicació comarcals, que ajuden a vertebrar el territori?
– És fonamental la comunicació de proximitat. Crec que el nostre territori, a més, el necessita. Crec que hem fet avanços, i farem més passos avant, perquè estem absolutament convençuts que és necessari enfortir la comunicació per a tindre una societat formada i informada, en tots els àmbits, no sols en les grans ciutats. Des de la perspectiva valenciana, hi ha un problema afegit i és que la jerarquització dels problemes està vinculada a la jerarquització informativa de les grans cadenes. Ací en la Comunitat passen coses, però si no passen en el moment en el qual aqueix assumpte mana en l’agenda nacional, ja no ix en els mitjans. Això es pot veure tots els dies.
Crec que hem de fer un esforç per a solidificar tot el teixit comunicatiu valencià, que és feble, i aconseguir que els mitjans de comunicació comarcals, en molts casos microempreses, tinguen més potència.

– Seria possible obrir noves línies de cooperació?
– Sí, crec que sí. Es tracta de trobar l’espai adequat. Hi ha un problema, que no sols afecta a la premsa comarcal, sinó a tota en general. I és que la normativa que actualment s’aplica és absolutament nefasta, perquè al final, el que es queda els diners és la central de mitjans, amb la qual cosa, és un contrasentit que l’intermediari siga el que guanye. Es va fer per a evitar l’arbitrarietat i que hi haguera més professionalitat, però al final qui decideix és la central de mitjans, que té uns interessos que normalment, no coincideixen. Jo he insistit, per activa i per passiva, que els mitjans comarcals han de ser inclosos en les campanyes. Cal continuar creant un espai de diàleg en aquest àmbit, per a veure quines iniciatives tenen suport legal per a poder aplicar-les.