Debat actual sobre habitatge
Estem coneixent aquests dies les notícies sobre unes xifres cridaneres per a millorar el parc públic d’Habitatge en tot l’Estat i això a través de la SAREB ( El Banc Dolent), l’entitat que es va quedar amb totes les promocions tòxiques de la crisi de la rajola i que vam haver de suportar tots amb un augment del deute públic superior a 50.000 milions d’euros i que encara arrosseguem i vam haver de posar de la nostra butxaca. És a dir els habitatges de la SAREB no són del Govern per a fer el que vulga i més en període electoral, per exemple subhastar-la a baixos preus, són patrimoni de tots els ciutadans que han pagat per elles i ho continuaran fent en els pròxims anys.
D’aquests 50.000 habitatges promesos, 14000 estan habitades i la resta un percentatge alt estan sense poder accedir a elles pel seu estat, o és sòl urbanitzable on s’hauran de construir habitatge públic.
Des que va arribar el Govern de Coalició fins i tot abans amb la investidura de Sánchez una de les lleis més esperades era la nova Llei d’Habitatge. Estem al final de la legislatura i s’han necessitat quatre anys per a desencallar la mateixa. Una Llei que hauria d’haver sigut prioritària perquè la necessitat d’habitatge públic, social i assequible és primordial i més amb tot el que ha passat ( Pandèmia i ara conseqüències de la Guerra d’Ucraïna).
Malgrat els esforços de diferents Administracions (Pla d’Habitatge estatal, Bono jove, i major sòl assequible per a habitatge públic) el mal finançament en el nostre cas de la Comunitat Valenciana, fan difícil fer polítiques públiques d’habitatge que puguen atendre la demanda dels sectors vulnerables -en risc d’exclusió, famílies nombroses o monoparentals i joves amb el desig d’emancipar-se, entre altres col·lectius-. Tant el Pla d’Habitatge 2022-2025 i el Bo Jove en els seus aspectes d’ajuda al lloguer, emmalalteixen de diversos problemes, per exemple la falta de pressupost suficient davant la demanda que existeix , així el Bo Jove en la nostra Comunitat Autònoma les seues sol·licituds han sigut en 2022 de 24.069, i només s’han atés 3,910, deixant fora 9,300 que complien els requisits, un 70% de les peticions, haguera sigut necessari almenys duplicar els 22 milions d’euros anuals de pressupost ( enguany seran 26 milions i arribará a mes gent). D’altra banda el tractament fiscal d’aquestes ajudes és perjudicial (al no tindre retenció d’IRPF), i declarar-les com a guany patrimonial o rendiments del treball, suposa un cost fiscal en la Renda considerable i només atenuat per la deducció autonòmica de lloguer. Caldria canviar aquest tractament fiscal de les ajudes al lloguer.
En la nova llei de “Millora pel Dret a l’Habitatge”, hauran de desenvolupar-se molts aspectes dels acords pels grups polítics en el Congrés, tenint en compte a més, que moltes competències sobre Habitatge estan en mans de les CCAA i aquestes són de divers signe polític. Si és veritat que si es compleix la nova llei, millorarà la situació dels arrendataris i de la quantitat d’habitatges públics disponibles a Espanya.
La nova llei aborda per exemple les anomenades “Grans Tenedors” passen de ser els que tenen deu o més habitatges a més de cinc i la resta seran xicotets propietaris, aquesta qualificació és important a l’hora de les mesures de la pròpia nova llei.
Deixar de vincular en els nous contractes la revisió del lloguer a l’IPC ( per raons de la crisi actual està regulat en 2023 al 2% màxim d’augment) passa a ser el 3% en 2024 i un nou índex s’aprovarà per a 2025 no vinculat al citat IPC- Regularà el preu del lloguer en les zones tensionadas tant a Grans Tenedors com xicotets propietaris.
El propietari pagarà la comissió de la Immobiliària en el contracte de lloguer ( fins ara a càrrec de l’inquilí). Es prohibiran els “pactes contraris a la nova llei” entre arrendador i arrendatari-. La prohibició d’augmentar el preu del lloguer adduint despeses extres com la brosa o la Comunitat. Noves mesures per a protegir els desnonaments en famílies vulnerables ( procés que s’allargarà més de dos anys i on prevaldran els acords extrajudicials) a més de prohibir fer-ho sense posar data predeterminada en el desnonament. La revisió de la TAXA de l’IBI a propietaris amb més de quatre habitatges buits, facultant als Ajuntaments el poder pujar aquest impost fins al 150%.
Una altra part important de la llei seran els beneficis fiscals als arrendadors d’habitatges (entre el 50 i el 90% dels beneficis declarats del lloguer, en la Renda). Una de les qüestions importants serà la impossibilitat de canviar la qualificació de l’habitatge públic, la qual cosa fins ara es podia fer amb el resultat de vendes d’habitatges públics a Fons Voltors, augmentant extraordinàriament els lloguers i obligant a les persones i families a abandonar l’habitatge social en lloguer assequible que gaudien.
L’obligació de dedicar en totes les promocions d’habitatges, el 30% a habitatge públic i d’això un 15% a lloguer social, i altres mesures.- Creació d’un fons Social d’Habitatge públic, possibilitat d’utilitzar Fons del Pla d’Habitatge per a alternativa residencial en els desnonaments, etc-.
La falta d’habitatge públic i en lloguer constitueix un dels factors sinó el que més, que provoquen una situació de vulnerabilitat i a més on aquests habitatges se situen moltes vegades són zones o barris deteriorats i amb falta de serveis -prova d’això a Alcoi els habitatges públics situats en les zones del carrer la Puríssima, plaça les Xiques, Mare de Déu etc, i tot el seu entorn-.
Esperem que la nova Llei i una dotació pressupostària adequada, contribuïsca a la millora en l’accessibilitat en l’habitatge per part dels col·lectius més necessitats, i puga contribuir al control de pujada de preus tant en l’adquisició com en el lloguer d’habitatge, veurem en els pròxims mesos els seus resultats.
Jaume Brotóns. Membre del Grup No+Precarietat Alcoiá-Comtat.