Carmina Nadal: 30 anys de ball en la festa

Parlar del dia de l’Entrada i de l’espectacle que es forma als carrers d’Alcoi no seria possible sense esmentar als ballets. Un dels noms més reconeguts dins d’aquest gremi és el de Carmina Nadal, que precisament, en aquest 2023 la coreògrafa celebra el 30 aniversari de la fundació del seu ballet. Recorda que va ser la Filà Alcodianos, a la que estava vinculada en eixe moment, la que li va donar la seua primera oportunitat, i que enguany, any en que la filà ostentarà l’alferesia tornarà a estar amb ells: “En 1993 em van proposar fer un ballet perquè jo ja estava fent la carrera, i ens vam ajuntar un grup d’amics. Jo en eixe moment no pensava que açò duraria 30 anys. A partir d’ahí vaig continuar aportant idees i vaig fer un ballet amb la Filà Marrakesch, que li tinc molta estima perquè estic allí des del 17 anys, era la filà del meu pare i a partir d’ahi fins ara. He passat per 13 filaes i repetint”.

Tot aquell que observa amb atenció les entrades de Moros i Cristians sap diferenciar a la perfecció quines són les coreografies fetes per la ballarina, ja que com ella indica, té una mena de senya d’identitat: “M’agrada molt fer els ballets teatre, és a dir, m’agrada fer el ballet, però que hi haja gent que represente a personatges. Pense que això està molt bé perquè la gent puga entendre que volem interpretar amb el nostre ball. Jo per exemple no sé fer ‘danza del vientre’, ho faré en el meu estil. Cadascuna de les coreògrafes d’Alcoi té el seu i això està bé perquè no siga tot el mateix. M’agrada clavar a la gent de l’escola als meus muntatges a més de la gent del ballet “oficial”, perquè la veus tan il·lusionada. És gent que li fa molta il·lusió eixir, i jo els dic: “Jo et donaré eixa il·lusió”, així que venen a classe i jo les ensenye i poden eixir perfectament, algunes coses no podran fer-les, però es faran altres. Tampoc miraré mai el físic de les persones, perquè si ballen bé, tots tenen dret a poder fer-ho. Em fa il·lusió donar il·lusió, i que la gent estiga contenta. Una persona que ve tot l’any a classe, si té il·lusió i té gràcia, per què no té dret a eixir en un ballet? Molta gent parla de tècnica, però, després amb els adoquins que hi ha en Alcoi, no es pot fer molta cosa”.

Actualment la coreògrafa també té una acadèmia en la qual dona classes i prepara totes les seues creacions. Aquesta acadèmia va muntar-la fa quasi 10 anys, però abans, ja treballava donant classes: “Jo vaig fer la carrera i el meu pare volia fer-me una escola. Vam estar buscant el local, però després va vindre la meua amiga Inés Moltó i vaig començar a treballar amb ella en la seua acadèmia. Encara ixen amb mi ballant xiques que van començar allí amb 5 anys”.

30 anys dins d’aquest món fan possible que Carmina haja pogut comprovar de primera mà com ha anat evolucionat la dansa a les festes. Cada vegada són més els grups, i les “modes” van canviant: “Al principi érem menys ballets, aleshores nosaltres fèiem més propostes. Ara les filaes pensen en tot el boato, encara que jo aporte idees, però ens hem d’adaptar a la història que munta eixe any el càrrec. Intente aportar sempre, i no he donat mai problemes a l’hora d’ajudar, o innovar amb noves músiques. Jo tinc una llibreta i vaig apuntant totes les meues idees, així que el meu cap no para”.

Han sigut moltes les entrades que ha fet el ballet d’aquesta ballarina alcoiana, han sigut moltes les idees i propostes que han eixit del seu cap, però confessa que no sabria triar quina és la seua favorita, i recorda molts dels moments especials que ha viscut durant aquestes tres dècades: “Per a mi cada any és començar des de 0, com si parires un xiquet. Perquè cada any tens una música diferent, una idea nova, nou disseny. Tinc estima a tots, per exemple una espècie de teatre que ens va fer Alejandro Soler en el 94, que érem unes titelles. Dels Marrakesch també un que vam fer que es deia ‘Culto al Sol’, i va caure un aigua… M’enrecorde que estava Canal 9 i van dir als comentaris: “L’únic sol que li ha eixit al capità ha sigut el del ballet de Carmina Nadal”. Hi ha una foto que es veuen tots els paraigües, i que està tot molt obscur, i com el nostre traje era roig i groc, feia molt d’efecte com si fora el sol. Després ja van vindre els Maseros, en el 98, que tinc molt record, en l’Alferes d’Alfonso Torres. O el de la capitania dels Muntanyesos de 2022, que li tinc molta estima a Alfonso Moreno… En resum, vull a tots els ballets”.

No tot són festes al Ballet de Carmina Nadal, ja que és habitual poder veure-la en actuacions organitzades per entitats alcoianes, com ACOVIFA o Solc; o visitant moltes localitats de la Comunitat Valenciana, o inclús fora de les nostres fronteres, com Niza, a França.

“Han sigut molts anys, i voldria donar les gràcies a totes les persones que han format part del ballet, perquè sense ells sé que no haguera sigut possible. També voldria agrair a ma mare, mon pare, i els meus germans, que encara que els meus germans no siguen ballarins, també han participat, a l’igual que el meu fill, que ara ja té 26 anys… Sempre que puc ix algú de la meua família, perquè ma mare i ma tia també van eixir en l’últim càrrec dels Alcodianos. També és molt important donar les gràcies al públic que ens anima any rere any per continuar fent ballets. I sobretot al meu home, José Luis Esteve, que m’ajuda moltíssim. És la meua mà dreta i esquerra, li tinc que agrair tot, perquè m’ajuda sempre, i si no fora per ell no faria ni la mitat de coses”, vol destacar Nadal.

Tots aquests agraïments els podrà transmetre en primera persona durant la festa que s’ha preparat per al dissabte 18 de març, en la qual assistiran tots aquells que han fet possible que el ballet de Carmina Nadal siga un nom imprescindible en la festa alcoiana. En aquest dinar hi haurà música, moltes sorpreses, i sobretot, molts records.

Mirant de cara el futur Carmina conta que: “M’agradaria haver tingut una filla perquè continuara. La veritat és que em fa pena que s’acabara, així que m’agradaria que ho continuara una altra persona, o inclús continuar jo sense ballar, perquè coreografiar és el que més m’agrada”.