CD Alcoyano: Tirador contra canons

L’ambient camina enrarit perillosament entorn del Deportivo. La graderia va acomiadar en silenci a l’equip enfront de l’Intercity, el pitjor símptoma possible d’una afició que transita últimament entre la indiferència i el desconcert, perquè no sap a qui assenyalar del mal moment dels de Vicente Parras, que aquesta setmana van complir 100 dies sense guanyar en el Collao.

No sap si mirar al verd i xiular a uns jugadors que el diumenge van semblar un motor dièsel avariat, de nou incapaços de tancar els partits, o dirigir-se a la banqueta i mostrar tot el seu enuig a un tècnic que fins fa unes setmanes estava en el més alt dels altars del ‘alcoianisme’ i al qual es comença a mirar amb lupa qualsevol decisió.

Però els cal prefereixen mirar més enllà i fixar el seu descontentament en la nova propietat, en la mala gestió que ha fet del mercat hivernal, fitxant dos jugadors com Lobato i Akono, que s’han convertit en un problema pel seu baix rendiment o fer promeses per a res que arribaria un 9.

A això se suma la maniobra de devaluar el preu de les accions per a acabar fent-se amb el control absolut del club i l’experiència relativament pròxima d’un president que es creia el Rei Sol, que va anar acaparant tant de poder, tant de menyspreu, que va acabar generant un dèficit històric i d’aquells fangs es van generar aquests llots.

MARCAR LES DISTÀNCIES
La veritat és que a la nova propietat li produeix urticària eixir en públic, com si volguera marcar distàncies, bé per convenciment o per desconfiança amb l’entorn després de les negatives experiències d’Elx i, sobretot, Alacant. Però Alcoi i l’Alcoyano és una altra cosa, no és ni l’Elx ni l’Hèrcules. Ramírez, en la seua primera i fins ara única compareixença pública, va assegurar que “si bé encara no tinc el cor de l’Alcoyano, sí que el meu cap està en aquest club”.

Allò va sonar a una certa picada d’ullet de proximitat, d’aproximació, a voler baixar del pedestal en el qual va semblar aterrar en el club, però la veritat és que quan la carretera ha començat a empinar-se i aparéixer les primeres corbes tancades, s’ha derrapat i el pitjor de tot ha sigut veure com el club acatxava el cap enfront de les dificultats deixant a entrenador i plantilla sols davant el perill, com a dianes fàcils en cas de foc enemic.

La nova propietat, i així ho va deixar clar en la seua intervenció de fa unes setmanes quan es va tancar el mercat hivernal, no li ha importat posar el crit en el cel sobre la confecció de l’actual plantilla i ha assenyalat sense pietat a Josele González, responsable juntament amb Vicente Parras del seu disseny l’estiu passat.

Rebaixat de les seues funcions, Josele González va ser apartat immediatament del seu càrrec de director esportiu i des de l’arribada de Paco Martínez, la persona de confiança de Ramírez en l’apartat esportiu, ha sigut degradat a membre de la comissió esportiva sense missió concreta.

Josele González ha participat poc o res en el passat mercat hivernal. Tot apunta al fet que la seua continuïtat té data de caducitat, no se sap si per voluntat pròpia o espentat per la propietat, que llavors hauria de rascar-se la butxaca, perquè té un any més de contracte.

Qui era fins ara el director esportiu, a més de ser el principal valedor de Vicente Parras, també es convertia en l’escut humà del tècnic quan les coses no anaven bé. Sense ell al seu costat, l’únic aval que podia reforçar la posició de Parras eren els resultats, però el 3-0 del Johan Cruyff enfront del Barça Atlètic i el 1-1 a casa davant l’Intercity, han afeblit molt el discurs d’un tècnic que travessa el seu pitjor moment en els quatre anys que porta en la banqueta blanc-i-blava.

En tots dos partits va donar la sensació que l’Alcoyano va ser a la batalla amb tirador enfront de rivals que tiraven amb canons de llarg abast. En el Johan Cruyff si el filial blaugrana haguera necessitat fer més de tres gols, els hauria aconseguits sense problemes. Davant l’Intercity, el seu tècnic Siviero va tirar mà en la segona part de jugadors com Cedric, Etxaniz o Nsue, titulars en qualsevol equip de la categoria, que van canviar totalment el signe del partit i tot es va reduir a un Alcoyano acovardit que va caure de madur.

MOBILITZAR A L’AFICIÓ
Ningú entén que davant un partit de la transcendència del qual va jugar l’Alcoyano la passada jornada enfront de l’Intercity, el club no prenguera la davantera per a mobilitzar la graderia durant la setmana, bé a través de les penyes, posant entrades a preus molt assequibles o amb missatges de conscienciació del molt que s’estaven jugant els de Vicente Parras, resultant fins a “marcià” que la resposta del club davant tal desafiament fora posar localitats a la venda a un preu desorbitat i a través de la pàgina web, el funcionament de la qual és lamentable.

Aqueix abandó, aqueix deixar a l’equip i cos tècnic sol davant el perill, va tindre com a resposta que molts aficionats blanc-i-blaus quan va marcar l’Intercity a deu del final, decidiren alçar-se dels seus seients i marxar-se a casa, en silenci, el mateix que va haver-hi quan el col·legiat va xiular el final del xoc.

EL FUTUR DE VICENTE PARRAS
Molt hauran de canviar les coses d’ací a final de temporada, però l’ambient que es respira de portes cap a dintre és que hi haurà desbandada, alguns per voluntat pròpia i altres espentats. Un que pot veure acabada la seua etapa com a blanc-i-blava és Vicente Parras. Té un any més de contracte però la sensació que hi ha és que es va començar a escriure l’epíleg del llibre del seu estimat Alcoyano el passat 31 de gener, just quan es va tancar el mercat hivernal.

HUI, CONTRA EL CASTELLÓN
I a tot això, aquesta vesprada (18 hores) l’Alcoià té visita a Castalia, un clàssic que s’ha disputat en 17 ocasions i en cinc categories diferents. Parras perd a Álvaro Vega per sanció i recupera al capità Raúl González. Són dubte Juanan i Lillo, un dels dos pot caure, mentre que Imanol ha sigut operat.

Enfronte un Castelló ferit que ve de perdre 2-1 en Amorebieta, però que a casa és infal·lible. De 13 partits ha guanyat 10 i només el Numància ha aconseguit la victòria. Hi haurà encreuament de ex, Carles Salvador i Antón al Castellón, i Liberto i Alcaina en l’Alcoyano.