Amb foc i amb vida

“En el libro gordo la respuesta encontrarás y mientras te diviertes poco a poco aprenderás”. Així comença la cançó infantil del llibre gros de Petete i així començava un dels enregistraments de la meua infància, en concret, la de l’excursió al parc de bombers La Muntanya farà uns 18 anys. I sí, ho recorde a la perfecció. D’igual manera que recorde com els bombers ens van prestar els seus vestits i cascos i ens van oferir un dels seus camions per a pujar a ell. I si la meua memòria encara conserva aquest dia, és perquè ni em vaig posar aquest vestit roig, ni vaig pujar a aquell camió ple de mànegues, més aviat em vaig limitar a plorar agarrada al braç de la professora. M’imposava veure aquelles persones tan de prop, eixes que treballen amb foc, com imagine que pensaria el meu jo de cinc anys. Però el que no sabia és que amb el temps els acabaria admirant. Treballen amb foc i treballen amb la vida, per a assegurar-la i per a salvar-la. Des que es van produir els terratrémols a Turquia i Síria fa a penes dues setmanes, no deixe de pensar en la qualitat humana d’aquests professionals, “pose en risc la meua vida, per a salvar a unes altres”, així, tal qual. Un seguici de notícies referents a la catàstrofe que ha afonat a gran part del sud-est europeu, acompanyat d’unes altres que infonen una mica d’esperança en la humanitat: reforços de tot arreu del continent que s’uneixen amb l’única missió d’ajudar. I entre tots aquests equips de rescat, m’enorgulleix encara més que hi haja un grup del Consorci Provincial de Bombers d’Alacant entre els desplaçats a la zona. Desconec si aquestes línies arribaran a les mans d’algun d’ells, però me n’hi ha prou amb expressar el meu agraïment per l’enorme labor que realitzen i des d’ací els envie tota la meua estima. Ara, quasi dues dècades després d’aqueixa eixida escolar, espere que em disculpen per aquell temor innocent durant els meus primers anys de vida. En la Lirios actual només cap admiració cap a vosaltres, gràcies!