L’Alcodiam, davant el seu partit més desitjat

Ocórrega el que ocórrega aquesta nit (20’15 hores) en el pavelló Miguel Sarasa, l’Alcodiam tancarà un cicle que va començar en l’estiu de 2019, quan es va nomenar un inexpert Lorenzo Pastor com a tècnic i va començar a edificar-se la reconstrucció d’una plantilla que venia de patir els estralls de la seua temporada més dolorosa, últims en l’OK Lliga i amb ferides internes que van provocar eixides traumàtiques les conseqüències de les quals en alguns casos encara no han cicatritzat.

El partit enfront del Braga portugués no és només el partit més desitjat, també el somni de moltes persones del club, no sols de jugadors i cos tècnic, també de dirigents i d’aficionats, els més fidels, que en aquells dies, quan l’entitat tractava de digerir el descens a OK Plata, ni per remei podia imaginar que partint des de zero, l’entitat anava a gaudir a partir de llavors dels anys més intensos de la història blaugrana, amb el doblet de 2021, títol de la Copa de la Princesa i ascens a l’OK Lliga, i una temporada després, classificació per a la Copa i el play-off pel títol, a més de bitllet per a retornar a Europa.

CAMÍ LLARG
Han sigut moltes alegries, molts sentiments junts, perquè aquesta eliminatòria d’anada dels huitens de final de l’Europa Cup enfront del Braga no tinga l’etiqueta de partit especial, amb moltes emocions a flor de pell. El camí recorregut ha sigut tan llarg i intens com per a no voler gaudir un duel tan desitjat que suposarà el cim el cim a una permanent ascensió en els últims temps.

Aquesta eliminatòria arriba a la fi de gener, però l’afició de l’Alcodiam ve sentint que el seu equip està a Europa molts mesos sense haver assaborit un duel en directe.
Un guió que va començar a escriure’s en la ja llunyà mes de setembre, quan encara no s’havia complit el primer mes de competició després de la pretemporada, en la localitat francesa de Coutras amb la prèvia de la Champions.

En terres gal·les va pagar la seua falta de rodatge en competicions europees, va ser de menys a més, després de caure 5-1 en l’estrena davant el Forte dei Maimi italià, va perdre per la mínima (3-2) precisament enfront del Braga –un duel tremendament igualat que va poder caure de qualsevol costat– i es va acomiadar amb una victòria per 1-5 davant els amfitrions del Coutras.

Quedava un segon obstacle, la fase de grups de l’Europa Cup que va haver de disputar a mitjan desembre passat una altra vegada en terres franceses, en la localitat de Ploufragan, on aquesta vegada no es va deixar sorprendre i amb dues golejades, una al conjunt amfitrió i una altra als suïssos del Geneve, aconseguia així l’Alcodiam el bitllet per als huitens de final d’amb honors i com a campions de grup.

VELOCITAT DE CREUER
L’Alcodiam afronta aquesta eliminatòria d’anada dels huitens de final pujat a la muntanya russa que està sent aquesta temporada per als blaugranes. Els de Lorenzo Pastor segueixen sense trobar aqueixa velocitat de creuer que van aconseguir en la segona volta del passat curs i que els va portar a signar la millor temporada de la seua història.

L’equip ha fet un pas al capdavant en conte a voler ser protagonista i dominar les trobades, però s’estavella amb facilitat davant la seua falta d’efectivitat que li ha portat a deixar-se pel camí partits que per joc va meréixer un altre resultat.

L’últim exemple ha sigut l’últim xoc en el Pavelló Onze de Setembre de Lleida, en el qual els blaugrana van caure per la mínima (2-1) després de fallar dos directes en el tram final de la trobada.