Pressupostos participatius
Aquests dies he donat una ullada al resultat dels pressupostos participatius i, al mateix temps, he rellegit la llista de les 30 proposicions entre les quals s’havien d’elegir quatre, dos en matèria d’inversió i dos en matèria de despesa corrent. L’elecció l’ha fet pública l’Ajuntament en la web de l’àrea de participació ciutadana. Allí podem vorer les propostes guanyadores: en inversió, la millora de l’accessibilitat de les voreres per a les persones que van en cadira de rodes i són dependents, i adequar les pistes de tenis, supose que del poliesportiu; en despeses corrents, ha guanyat fer tallafocs i la programació de teatre infantil i juvenil en diverses modalitats.
Em pareix molt bé l’elecció feta per ciutadans, i encara que uns temes semblen més necessàries que altres, sempre són qüestions validíssimes per als col·lectius i simpatitzants que hi ha darrere i els dona suport. Però és possible que ací estiga la grandesa i la debilitat dels pressupostos participatius.
Per això vull fer aquesta reflexió, ja que crec que hi ha una sèrie de temes que mai seran elegits, però que seria necessari que l’Ajuntament intervinguera en aquests casos en la seua realització, suplint l’opinió de la població i exercint una funció substitutòria, com fa en altres ocasions. Perquè, en llegir les propostes, un s’adona que algunes no eixiran mai en la vida.
Per exemple, comentaré dues propostes que coneix bé, però que sens dubte no són les úniques que es podrien citar. Una és la núm. 15: Adquirir un immoble de la tipologia originària de “casa de dos claus” (habitatge obrer), i redactar el projecte per a la seua posada en valor com a espai museïtzat o interpretatiu. Aquesta proposta, encara va obtenir relativament prou vots, perquè darrere d’ella hi ha alguns col·lectius culturals que la defenen. Però és evident que molts ciutadans no saben exactament de què es tracta; i a més, no devia d’haver-se-hi inclós aquesta proposició dins dels pressupostos participatius, sino tractar-se en l’àmbit de pressupost de regidoria o regidories implicades (patrimoni, cultura, economia …). Tanmateix, haguera pogut servir en aquest any 2023, d’una excel·lent participació en la celebració del 150 aniversari del Petròli.
Una altra proposició de caràcter distint és la núm. 17: Reparar les voreres dels carrers Dr. Sempere i Balmes, i jo afegeix i “Anselmo Aracil des de l’Alameda fins l’Estambrera”. Jo visc ací, i puc afirmar que una vorera sol tenir una inclinació natural i normal, i l’altra té una inclinació “sobrenatural” i anormal. Quan es dona aquesta segona inclinació, les persones majors -més que les altres- anem coixejant, els crrets de nens o de la compra tenen una inclinació perillosa i de difícil arrastre, igual que les persones en dificultats de caminar o en cadires de rodes … que se les veuen negres per a transitar per la vorera. El fet que aquesta proposició, que ja va aparéixer l’any passat, no puga ser elegida mai pels ciutadans d’Alcoi, no vol dir que no s’haja de solucionar aquest problema per a les persones que viuen en aquests carrers o vianants ocasionals.
Per tant, pense que els pressupostos participatius també poden servir com una pluja d’idees perquè l’Ajuntament, per la seua part, també puga millorar l’aspecte de la ciutat i faça més còmoda i amable la vida als ciutadans.