Enrique Aracil és nomenat subdirector de cirurgia del Ramón y Cajal

Enrique Aracil Sanus, nascut a Alcoi, ha sigut nomenat com a nou subdirector de Cirurgia a l’Hospital Ramón y Cajal de Madrid. Tota la seua carrera mèdica ha sigut lligada en aquest centre, ja que des que va començar l’any 1987, com a resident, ha format part del seu equip. Abans de tindre aquest important càrrec, que per a ell significa “un gran honor, un reconeixement molt gran, però també una responsabilitat molt gran”, Aracil ha estat sempre immers a la seua especialitat, cirurgià vascular i angiòleg.

Aquesta branca de la medicina no estava en qualsevol ciutat a la fi de la dècada dels 80, i per això, va haver d’anar a la capital. L’elecció del Doctor per aquesta especialitat, segons comenta, va ser una cosa del destí: “És una història llarga. Quan vaig començar pensava fer una altra cosa, però quan vaig aprovar el MIR, eixa especialitat a València no va poder ser, i vaig haver de replantejar-ho tot. Va ser una història del destí. A mi en la medicina m’agrada tot, i per això estava convençut que qualsevol cosa podria agradar-me, però, és cert que aquesta especialitat em va atraure molt. Al llarg dels anys m’ha fet molt feliç i m’encanta”.

Després de tota la seua carrera professional al costat dels pacients, ara, amb aquest nou càrrec les coses canviaran en la seua vida: “Sempre he estat amb els pacients i el quiròfans. Mai m’he dedicat a la gestió, però, algú s’ha recordat de mi, i ha pensat que probablement jo ho faria molt bé. He col·laborat amb la direcció en diverses ocasions, però la meua funció sempre ha sigut l’aspecte assistencial”.

Han sigut més de trenta anys de carrera professional, i de ben segur, la pandèmia serà un dels moments que no podrà oblidar com a metge. Durant aquest temps es va veure la importància de la sanitat pública i de la necessitat de mantindre-la. Ell mateix des de la seua experiència afirma que: “Crec que l’aposta de l’administració per la sanitat és ferma. Cuidar la sanitat no té marxa enrere, i molt em costaria pensar que fora al contrari. L’aposta és ferma dins dels recursos que hi ha”.

Encara que ha fet la seua vida a Madrid, no dubta en tornar a les seues arrels sempre que pot, i ha assegurat que: “Em sent molt alcoià, i vaig sempre que puc. A més, jo no soc del Barça ni del Reial Madrid, soc del CD Alcoyano”.