Sofía Cristo: “Les drogues no entenen de classes ni d’estereotips”

El dimarts va haver-hi dues xarrades sobre el consum de drogues i alcohol dirigides a conscienciar a la població

Les drogues no entenen de classes
Un moment de la xarrada organitzada al campus universitari. XAVI TEROL

Concienciació i informació. Eixos van ser els dos pilars bàsics de les xarrades oferides per Sofía Cristo –filla del domador Ángel Cristo i Bárbara Rey, i DJ– i per les terapeutes Laura Villena i María Pozo –que van vindre de manera altruista a Alcoi a oferir les ponències– aquest dimarts. Aquestes ponències s’emmarquen en el 50 aniversari del Grup d’Alcohòlics Rehabilitats d’Alcoi (GARA), i també en el Dia mundial sense Alcohol, que es va commemorar dimarts passat, 15 de novembre.

Al costat del GARA, la Unitat de Prevenció Comunitària de Conductes Addictives (UPCCA) de l’Ajuntament Alcoi, ha fet possible la realització d’aquestes xarrades, que d’una banda, es va realitzar una d’elles al matí, dirigida a estudiants en les instal·lacions del Campus d’Alcoi de la UPV, i a la vesprada, una altra, oberta a tota la ciutadania, en l’edifici Viaducte del citat Campus.

En ambdues, Sofía Cristo va comptar la seua experiència amb les drogues i es va oferir informació i dades sobre el consum. A més, també en les dues conferències va haver-hi testimonis dels presents, alguns d’ells realment esquinçadors, fent així partícips als assistents d’un tema que està molt normalitzat en la nostra societat, especialment el consum d’alcohol. “Si jo pregunte a un jove si es pujaria en la moto amb un amic que ha begut, possiblement em diria que no, però si li pregunte si es pujaria en el cotxe amb els seus pares, que han begut alcohol, segurament em dirien que sí”, va argumentar Cristo en la xarrada de la vesprada, fent referència al fet que veiem amb ulls passius el consum d’alcohol en els nostres referents paterns o en les nostres famílies.

La DJ va ser clara quant al consum de drogues: “t’anul·la la teua manera de ser”, alhora que va comentar que “la malaltia de l’addicció és una malaltia emocional, tractes d’omplir aqueix buit amb alguna cosa”. Per part de Cristo, Villena i Pozo es va parlar sobre l’addicció com una malaltia en la qual influeixen diversos factors, com ara el social. Malgrat això, la DJ va al·legar que ella treballa en l’ambient nocturn, en el qual es consumeix, però que ella porta quasi 10 anys abstinent.

També es va fer al·lusió als referents que s’ha tingut: “potser pots pensar que això és el normal, o si els teus pares són addictes, pots generar un rebuig al consum”. Així mateix, Cristo va afirmar que “les drogues no entenen de classes ni d’estereotips”. Va relatar que la vida de consum “és una vida ingovernable” i que ella ha arribat a tindre “casos de pares que van amb els seus bebés a poblats a consumir”.

Els testimonis dels presents, tant ex addictes com familiars d’ex addictes o addictes van servir per a explicar uns certs aspectes del consum, així com a entendre que no es poden generalitzar tots els casos.

Es va posar l’accent principalment que es tracta d’una malaltia que els acompanya per a tota la vida, i davant la qual cal estar alerta davant possibles senyals que puguen provocar una recaiguda. En aquest sentit, es va al·ludir a la teràpia i a recórrer a professionals en aquestes situacions.

Cristo va detallar que, en el seu cas, va poder pagar-se una clínica privada després d’asseure’s en un plató de televisió a comptar el seu cas. “En la Sanitat Pública hi havia una llista d’espera de 6 mesos, potser jo en eixe temps m’hauria mort”, i és que, va assenyalar que “s’arriba a consumir plorant perquè no vols consumir però no pots parar”. Realment unes paraules, aquestes i moltes altres de les quals es van escoltar en les xarrades, esquinçadores que van fer que les xarrades foren molt emotives, pròximes i que van aconseguir que els testimoniatges traspassaren entre els presents.

La DJ va comentar que, després de la teràpia, que és ‘la part fàcil’ arriba una vida en la qual “has de tornar a ensenyar-te a viure. Has d’aprendre de nou habilitats socials”. “En teràpia et demanen una cosa molt senzilla: cuidar-se, però per a nosaltres fer això és molt difícil”, precisament per haver portat durant anys una vida en la qual “hem fet el que ens ha donat la gana, i hem estat dies sense dormir per a continuar consumint”.

Per a Cristo és de vital importància el fet de “tancar la porta al consum. Cal adquirir noves creences, tindre seguretat en un mateix, i canviar els hàbits nocius per hàbits saludables”.

Advertisements

Send this to a friend