Tardor d’estiu

Enguany la castanyera haurà de portar gelat. Entrem al novembre amb rècords de temperatures, no es recorda un octubre igual. Nits tropicals en plena tardor. I tot després d’un estiu on hi ha hagut dies que no s’ha pogut respirar i on l’aigua del mar era del tot menys refrescant.

Creix la preocupació dels científics per l’escalfament i en el cas de la mar per la pujada evident de la temperatura. L’estiu s’allarga en el temps i es fa més intens. Les temperatures més altes de l’aigua tenen influència directa en la de les zones muntanyoses, en els fenòmens meteorològics i en els riscos de pluges torrencials. De fet, l’increment de la temperatura és encara major en les àrees més altes que en la mar.

Els temporals, cada vegada més agressius, són també una mostra d’este canvi de clima que fins ara no havíem vist amb tanta intensitat, tan sovint. A la vista d’esta evidència els científics alerten de la necessitat d’impulsar polítiques de prevenció i adaptació per a reduir riscos. Arribem ja tard a aplicar mesures per a mitigar tots estos nous fenòmens que alguns des de llocs institucionals, encara s’atreveixen a negar. De vegades es pot pensar que el canvi climàtic és un problema llunyà, però cal que prenem consciència abans que siga irreversible. No tot està perdut, el canvi climàtic hauria de ser una oportunitat per a fer millor les coses.