L’encaix del Juego de Tronos, versió Alcoyano

Juan Carlos Ramírez-Miguel Hita o Miguel Hita-Juan Carlos Ramírez. Tant munta, munta tant ara mateix en l’Alcoyano. Hi ha qui vol veure en tots dos una reedició de la famosa serie Juego de Tronos, amb traïcions, ànsies de poder i deslleialtats. Un xoc de trens entre dues fortes personalitats que pogueren tindre diferents interessos. Uns altres els veuen com un tàndem poderós que pot donar molt de joc i transformar a un club a la vora de la fallida en un equip capdavanter de la Primera RFEF.

Miguel Hita ja estava en el club i ha sigut la mà que ha portat a Juan Carlos Ramírez al Deportivo. La relació de Hita amb el futbol és curiosa: viu amb molta passió aquest esport, però té una altra cara més professional, la de tindre interessos i compromisos com a intermediari de jugadors i entrenadors.

Ramírez és un altre apassionat d’aquest món, però des de la perspectiva de ser un empresari de gran èxit. Les seues ganes per escalar llocs i aconseguir càrrecs de renom no sempre van ser un plat de bon gust sobre la taula. Va eixir per la porta de darrere com a conseller de l’Elx i la seua etapa en l’Hèrcules tampoc va acabar massa bé. En el Rico Pérez les va veure de tots els colors: des de director esportiu a president. Només li va faltar asseure’s en la banqueta i dirigir a l’equip.

Hita truca a la porta de Ramírez
Fue Hita qui va anomenar a la porta de Ramírez per a convéncer-li d’embarcar-se en aquesta aventura. Hi ha qui vol endevinar una certa similitud amb la història que va portar a Fernando Roig al Vila-real. Fa uns dies, arran de la defunció de Miguel Llaneza, un dels molts encerts que se li atribuïen a l’expresident d’honor del Vila-real va ser convéncer a Fernando Roig perquè en la temporada 1997/98 acabara adquirint la majoria d’accions del “submarí groguet” amb l’equip en Segona Divisió.

Molts pensaran que la comparativa és una exageració, però hi ha qui vol veure a Hita com a Llaneza i Ramírez com el Fernando Roig de l’Alcoyano. La veritat és que tots dos aterren en el Collao als comandaments d’una operació per a retornar-li les pulsacions a un Deportivo que va començar la temporada ferit de mort i amb l’amenaça de col·lapsar abans de Nadal.

El milió d’euros de deute fa temps que va quedar desfasat i el dèficit real comença a apuntar-se als dos milions d’euros. Amb totes les llums d’alarma enceses, l’accionariat majoritari del club no li va quedar una altra que plantejar la venda de l’entitat amb la finalitat d’evitar reproduir, però ara en plena competició, l’episodi del final de la passada temporada.

La possibilitat que un altre empresari local posara diners de la seua butxaca com va succeir a la fi de juny passat per a abonar les nòmines pendents a jugadors, cos tècnic i empleats amb una factura final rondant els 200.000 euros era poc probable o impossible. A més amb l’agreujant que aqueixa xifra fins poguera quedar-se curta.

Començava a sobrevolar la possibilitat que l’Alcoyano seguira els passos de l’Extremadura fa just un any, quan la falta de liquiditat econòmica va portar al club d’Almendralejo a la suspensió de pagaments i la retirada de l’equip de la competició abans de Nadal.

Amb la nau blanc-i-blava fent aigües, Miguel Hita va creure veure en Ramírez en la figura que reunia el perfil ideal perquè fora el seu soci i l’accionariat vera en ell la persona amb el suficient potencial econòmic per a obrir-li les portes del club i de pas que es desestimara l’oferta de compra que es tenia d’un grup inversor americà amb interessos en diversos clubs europeus.

Una de les seues exigències era la devaluació del preu de les accions. Aquest grup inversor estava disposat a fer-se amb la majoria accionarial a canvi de comprar les accions més barates del que van costar en el seu moments. Un pas que els accionistes majoritaris alcoians no estaven disposats a donar.

No canviar res
Davant aqueix risc, van acabar per moure fitxa i acceptar l’entrada de Ramírez a canvi de deixar tot tal com estava, que inclou continuar tenint el 51 per cent del control accionarial del club, encara que sabent que en una futura ampliació de capital eixe poder passaria a les mans de Ramírez i d’Hita.

D’aquesta manera, Juan Carlos Ramírez aterra en l’Alcoyano amb honors i la catifa als seus peus. Els qui coneixen a tots dos tenen clar que no venen a l’Alcoyano amb l’única voluntat de fer front a un deute i que l’equip no descendisca.

El pròxim mercat hivernal
La seua ambició va molt més allà. Volen veure al Deportivo en Segona i que així la seua inversió siga rendible. Ara falta saber a quin preu, no sols econòmic, també personal. Dues personalitats molt fortes i un camí traçat a tres anys vista: la temporada actual i les dos següents. Segur que saltaran espurnes, ara falta saber fins a on són capaces de cedir.

Si un es dedica a la part esportiva i l’altre a l’econòmica, no es trobaran, si els dos acaben fixant la seua mirada en la parcel·la esportiva, l’Alcoyano tindrà un greu problema i la magnitud de les conseqüències pot ser molt grans. El pròxim mercat d’hivern pot donar una pista.