“Dir que soc portador del virus VIH em permet viure sense por”

La societat actual, malgrat els notables avanços, no acaba d’acceptar del tot al col·lectiu homosexual i mira amb recel (o fins i tot por i/o odi) a aquelles persones seropositives. Els contarem la història de Jordi Jiménez, un xic de Benilloba, amant del seu poble –del qual va ser regidor–, que des de fa un any compta obertament que té aquesta malaltia i que ara ja no té por d’estimar.

Jordi naix en 1988 i passa la seua feliç infància a Benilloba, cursant els seus estudis de batxiller a Cocentaina. Inicia llavors Turisme en la Universitat de València i opta per la capital perquè pensava que allí podria ser més lliure i coneixes a si mateix.

“Vaig pensar que a València podria conéixer més gent, viure més lliure, ser el Jordi de veritat i certament em va fer molt bé”, confessa. Prompte s’uneix al col·lectiu LGTBI Lambda, fent molta militància en pro dels seus drets. Les xarxes socials el van ajudar a eixir definitivament de l’armari, encara que a València viu obertament la seua orientació sexual des del primer moment.

El següent pas era dir-ho a casa i la conversa amb la seua mare (Asun) encara la recorda amb un somriure. “Baixàvem cap a un soterrament i em va preguntar si li portaria una novia de València, al que li vaig respondre que, en tot cas, seria un novio”. Jordi també expressa que la mort del seu pare, un any abans, li va fer adonar-se que la vida és molt curta i que havia de viure-la com volia.

El moment clau
El nostre protagonista inicia en 2009 una relació sentimental amb un altre xic, del qual immediatament s’enamora. La seua parella li comunica que és portador del virus VIH i un dia, “en un calentón”, com diu Jordi, no van utilitzar el preservatiu durant la pràctica sexual. “En eixe moment ell no s’estava medicant i vaig passar a conviure amb el virus”, ens expressa ara.

Tant Jordi com la seua parella eren plenament coneixedors del risc, tenien tota l’informació i assistien a infinitat de xarrades sobre la malaltia. “Em vaig fer proves de saliva als tres mesos i va eixir el que esperàvem”. La responsabilitat va ser dels dos, però un s’ha de protegir a un mateix, repeteix Jordi.

Tots dos van acceptar que passava a conviure amb el VIH, però això no evitava “estimant-nos”. Amb el pas del temps la relació es va anar deteriorant i va finalitzar. Mesos després va ser el moment que Jordi va decidir tornar a casa, al seu entorn, prop de la seua família, els seus amics, la seua horta,… En definitiva, al seu espai segur.

VIH intransmissible
La seua mare va descobrir la seua malaltia al poc temps, en veure-li les pastilles, ja que Jordi va començar immediatament el seu tractament, que fa que siga indetectable, és a dir, que anul·la la possibilitat que li transmeta el virus a altres persones. És intransmissible.

Aquest tractament retroviral fa que es reduïsca la càrrega viral. “Tinc el virus, però la malaltia no es manifesta”, explica, la qual cosa li permet fer una vida totalment normal. A València va entrar fa deu anys dins d’un seguiment mèdic molt estricte, en el qual li fan controls cada tres mesos. “El metge em va dir que tindria una bona qualitat de vida i viuria molts anys”, recalca el jove benillobero.

Ara fa un any que va tindre la valentia d’explicar per primera vegada que és portador del virus VIH, perquè “vaig creure necessari explicar-ho, a la meua gent més propera, i va fer que em sentira molt bé”. Assegura que va ser molt bonic i li ha permés empoderar-se, fer-se fort i que passe el que passe al voltant, no l’afecte. Sens dubte, ha crescut com a persona.

Anteriorment revelar la seua situació li espantava, li costava moltíssim, possiblement per por del rebuig causat per l’estigma, per la desinformació. Lamenta sentir-se decebut amb les persones que no l’han comprés, que han buscat excuses per a apartar-se d’ell. Aquest fet li ha generat inseguretat a l’hora d’iniciar una nova relació, afectant fins i tot a la seua autoestima.

El seu millor moment
Però afortunadament tot això forma part del passat i Jordi se sent ara una persona empoderada, molt més fort i capaç d’afrontar qualsevol cosa. “Aquest estiu ha sigut espectacular, m’he llevat una motxilla de damunt i em permet moltes més coses, sobretot voler, no tindre por a estimar”.

Després de participar al programa de televisió ‘Reinas al rescate’ (Atresmedia) en el qual detalla tota la seua història, el ‘feedback’ ha sigut molt bo, amb nombroses persones de tot el món que li escriuen per a donar-li les gràcies per tractar un tema tan sensible amb aquesta naturalitat. “Em va fer molt bé perquè ha sigut com un trampolí cap a una vida sense por”.

Actualment en atur, el pròxim projecte de Jordi és cursar un màster per a dedicar-se a la docència. Torna a València, a partir d’aquest mes de setembre, però ho fa com una persona renovada i més forta. A més, tornaré tots els caps de setmana a Benilloba, on té tots els seus amics (Robert i Josep principalment), “una vida que m’encanta, perque soc un amant de la serra i del meu poble”.

La seua denúncia
Jordi Jiménez vol destacar la millorable situació mèdica en l’entorn rural respecte al tractament i detecció del VIH. “A l’hospital d’Alcoi, per exemple, no hi ha cap tipus d’unitat especialitzada en aquesta mena de malalties, ni un servei de prova ràpida”, denúncia, abans de remarcar que desconeixen la existencia de la pastilla postexposició i el tractament preventiu, “cosa que es intolerable perque és un dret bàsic al que tots hem de tenir accés”.