“L’esport m’ha fet creure en mi”

La sordesa bilateral profunda amb la qual va nàixer va fer que en el col·legi patira assetjament escolar i assetjament, fins i tot menyspreu, però va trobar en l’esport la seua vàlvula de fuita, la manera d’expressar-se i la seua finestra al món. Va començar en els karts i la seua història li ha permés complir un somni, ser pilot dels de veritat, dels que lluiten per un campionat en els millors escenaris de l’esport del motor. La banyerense Lydia Sempere s’estrenava aquest passat cap de setmana en la Clio Cup Spain, on es va posar per primera vegada als comandaments del Renault Clio Cup V de 200 CV, fent de pas història en aquest prestigiós certamen en convertir-se en la primera dona en més de tres dècades a formar part de la seua graella d’eixida.

Va poder conformar-se a continuar competint en el Nacional de Turismes, però la seua ambició, les seues ganes de provar-se davant nous reptes, li va portar a fer el salt a la Clio Cup Spain, que són paraules majors en els campionats de circuits a nivell estatal, on a més anava a ser l’única xica en graella entre més de 30 participants. La banyerense és des de 2021 pilot de la Fundació Renault Group España, que res més conéixer la seua història de superació, va voler estar al costat d’ella i donar-li suport.

El primer escaló que li va tocar pujar va ser el Campionat d’Espanya de Circuits amb un Renault Megane RS, una experiència que no li va acabar d’omplir, en gran part per les enormes desigualtats mecàniques derivades de les diferències pressupostàries que hi havia en graella. “Eren cotxes de carrer en els quals havies de fer una gran inversió per a estar al mateix nivell que la resta de pilots”, explica.
Per això quan va sorgir la possibilitat de fer el salt a la Clio Cup Spain, Lydia Sempere no s’ho va pensar dues vegades, entre altres coses perquè es tractava d’una oportunitat única, ja que les Copes Nacionals Renault són considerades com un dels millors campionats de promoció. Per ells han passat noms tan il·lustres com els de Carlos Sainz, Luis Pérez Sala, Salvador Cañellas o Luis Villamil, entre altres.

Lydia Sempere reconeix que sense l’aposta Jesús Presa i Carlos Fraile “que van creure en el meu des d’un principi, sempre van opinar que tenia un enorme potencial com a pilot”, no haguera sigut possible aquest salt a la *Clio *Cup *Spain formant part de l’equip *VRT i competint en un dels campionats monomarca de referència en l’àmbit europeu.

Lydia Sempere pilota un Renault *Clio *Cup V amb base de l’1.3TCe de 130 CV que rendeix 200 CV i pes 1.030 kg. “És molt nerviós i més lleuger del que estava acostumat. La punta de velocitat pot estar entorn dels 230 km/h. Encara m’estic adaptant”, confessa la banyerense, de 24 anys, que aquests dies no para a casa i el divendres va estar en el Circuit Ricardo Tormo, no sols per a anar acumulant quilòmetres, també per a preparar la carrera de casa, que serà dins d’un mes, en concret l’11 i 12 de juny.

Les últimes estan sent setmanes molt intenses. A penes té temps per a preparar el Màster de Direcció i Gestió de l’Activitat Física de l’Esport. Assegura que li falten hores al dia per a atendre tot el que passa pel seu cap. A més de no haver-hi abandonat els estudis i ser pilot d’un dels certàmens més importants de l’automobilisme nacional, també està ficada de ple en el seu projecte “Pilotar sense Barreres”, en el qual dona xarrades a joves sobre la seua experiència personal. “L’esport m’ha canviat la vida”, destaca.

Acaba d’arribar del mític circuit del Jarama, on el cap de setmana es va celebrar la primera de les cinc carreres puntuables de la Clio Cup Spain 2022. Les altres quatre són Magny Cours (França) el 14 i 15 de maig, València l’11 i 12 de juny, Paul Ricard (França) el 15 i 16 de novembre i Montmeló (Barcelona) el 12 i 13 de novembre.

Ha tornat satisfeta, conscient que és l’última a arribar i li queda molt aprenentatge per davant. “Ha sigut molt gratificant. La sensació de córrer amb les mateixes armes, que tots competim amb el mateix cotxe i en igualtat de condicions, suposa una tranquil·litat i saber que si fas bé les coses, el treball finalment acabarà eixint en la pista”, assegura.

Les dues carreres del cap de setmana es van celebrar amb una climatologia canviant. El dissabte, amb aigua i el circuit mullat, li va costar adaptar-se i no va voler arriscar per temor a un accident, però l’endemà, ja en sec, va ser quan millor va esprémer tot el seu potencial. “Vaig acabar contenta perquè sempre va tindre un bon ritme de carrera. Sé que em queda molt per aprendre, però els meus temps van ser bons, no gaire allunyats dels millors”, revela la banyerense, que va estar barallant-se per la meitat de la taula.

Lydia Sempere confessa que segueix a la cerca de nous patrocinadors. Admet que està al límit, que qüestions com córrer amb aigua suposa invertir i gastar pneumàtics específics per a mullat. Ha de recórrer a entrenaments amb simuladors o vídeos per a memoritzar els circuits per la falta de pressupost. Damunt la Clio Cup Spain és un campionat amb molts duels directes i xocs entre els cotxes participants.

Necessitaria un pressupost pròxim als 100.000 euros, unes xifres que estan molt allunyades dels diners que ha aconseguit reunir per a aquesta temporada. Mentrestant, no posa límits als seus somnis. Sap que és difícil poder competir aquesta temporada en la Clio Cup Europe, que representaria córrer en països com Itàlia i Alemanya, però és el repte que es marca per a següents temporades.

Un altre dels seus grans orgulls és el projecte que fa un any va posar en marxa i al qual va anomenar “Pilotar sense Barreres”. L’èxit aconseguit transmetent a joves i persones amb alguna discapacitat la seua experiència li ha portat a ampliar el nombre de convocatòries, bé siga en col·legis mitjançant xarrades o de conferències que duu a terme en kàrting, on Lydia Sempere explica les seues limitacions i la manera d’afrontar-les.

“L’objectiu és conscienciar que tots podem tindre somnis i complir-los com m’ha passat a mi. L’esport m’ha fet creure en la meua mateixa i a adonar-me que valc molt. Per a mi és un orgull contar la meua història de superació i que al seu torn siga útil per a persones amb el meu mateix problema o amb una altra mena de discapacitat”, admet.