Què hem aprés en dos anys?

Han passat ja dos anys des que tot es paralitzara després de l’esclat de la pandèmia del Coronavirus i 24 mesos després tot ha canviat tant que ja quasi hem recuperat plenament aquella normalitat que regnava en el nostre dia a dia fins al 15 de març de 2020. Recorde aquelles jornades de primavera de color gris, marcades en la seua majoria per la pluja, i en les quals un silenci colpidor regnava als nostres carrers tan sols trencat pels aplaudiments que donàvem cada nit als quals lluitaven en primera línia contra el virus.

Hi havia por i incertesa davant el desconegut però les mostres de solidaritat cap als que més mal l’estaven passant, i les paraules d’ànim amb aqueixos veïns que véiem de balcó a balcó, van ser, potser, el millor antídot que ens va ajudar a tirar cap avant.

Quan va vindre l’estiu vam pensar que tot ja havia passat però la realitat ens va demostrar que no era així. Van arribar noves ones de casos positius, amb una tercera molt virulenta en la nostra àrea sanitària, i la pandèmia ens va arribar a tocar molt de prop amb els contagis i fins i tot la pèrdua de sers estimats. Ara que ja estem la major part de la població vacunats, i que veiem més a prop la meta d’aquest dur camí, és potser moment de pensar què ens ha ensenyat el que ens ha tocat viure en aquests temps. Si haguera de triar em quedaria amb aqueixa capacitat de resiliència que hem demostrat, amic lector, per a superar-nos dins de l’adversitat i tirar cap avant.

Dos anys després de bregar amb les nostres particulars batalles derivades de la guerra contra la Covid-19 podem dir que cadascun de nosaltres, a nivell individual, és també un heroi d’aquesta maleïda pandèmia.