La Cavalcada dels cavallers de Jaume I, un esdeveniment d’alliberament civil
L’Associació de Sant Jordi, de la mateixa manera que la societat alcoiana, ha mantingut una actitud de resistència i rebel∙lió absoluta durant el període més dur de la Pandèmia, negant-se a tancar les portes i a deixar-se endur per la esesperació. La millor de les ferramentes per a aconseguir-ho ha estat la Cultura vinculada a la Festa.
Hem estat capaços de celebrar el centenari de l’església del patró, i encara estem fent-ho. Les revistes no han faltat a la cita anual tot i no haver-n’hi festes per narrar, i lluny de reduir l’activitat al Museu MAF, les exposicions s’han multiplicat.
La Festa i el poble no es mereixen menys en temps tan difícils.
I només quan ha estat possible, sent referent i guia per a altres Festes en matèria de compliment de les normes sanitàries, hem estat capaços de treure, en temps rècord, la Festa al carrer coincidint amb el mes d’octubre i el Mig Any.
Un dels actes més concorreguts i farcits d’alegria fou el de la Cavalcada de l’arribada de Jaume I i els seus cavallers a Alcoi, celebrada el darrer diumenge d’octubre. Una senzilla desfilada en què es buscava un retrobament entre els elements fonamentals de la Festa: la música, l’escenificació, i les persones; o el que és el mateix, el poble d’Alcoi. També un bon moment perquè l’anomenada Indústria de la Festa visquera un respir econòmic, amb la contractació de totes les bandes de música de la ciutat, cavalls, lloguer de vestits, etc.
Humilment, podem considerar i concloure que eixe objectiu primari i definitiu es va aconseguir sense grans aspiracions. La idea era treure la Festa al carrer any i mig després. Amb els mitjans possibles i amb el més absolut compliment del protocol sanitari. Res més.
Per a eixir al carrer i recrear aquella cavalcada que tant agradava els alcoians a finals del segle XIX i en moments puntuals del XX, era molt important documentar-se. És clar que era un acte senzill i més de retrobament que de lluïment. Però ja saben que ens agrada cuidar els detalls.
Eixe procés de documentació als textos escrits, es va veure reforçat amb una entrevista personal a qui fou cronista d’aquesta casa i que encara ho és –perpetu– de la Filà Navarros, Adrián Espí, qui ens va confirmar cada detall de la cavalcada, el seu origen i algunes curiositats.
De la conversa vam descobrir que aquest acte s’havia convertit al llarg dels segles en un esdeveniment d’alliberament. Ens expliquem. Mai ha estat aquest un acte consolidat, ni oficial de la Festa. Sí que serveix per a compensar (és un acte del bàndol cristià) el desajust numèric entre efectius moros i cristians. Hi havia més moros que cristians, i aquesta cavalcada va servir per a despertar l’interés dels candidats a festers perquè s’uniren al batalló de la Creu.
Però resulta sorprenent i molt curiós com, aquest acte intermitent, es recupere de manera no forçada i sí casual en moments delicats per a la societat civil alcoiana.
Naix a la dècada de 1880 com a un acte més, però al cap de quatre anys deixa de celebrar-se fagocitat pels que ara coneixem com a moments centrals de la Trilogia.
Però es torna a convocar en 1924, en període de la Dictablanda de Primo de Rivera, en la que la Societat va partir una forta crisi política, militar i econòmica.
Cau de nou en l’oblit i ix al carrer el 1940, com a impuls vital i motiu d’alegria després de tres anys de Guerra Civil. I ara, en el pitjor moment civil i social de la contemporaneïtat, sense premeditació, es torna a convocar per a festejar –d’alguna manera– que estem vius i que la Pandèmia se supera a poc a poc.
NATXO LARA JORNET. Cronista de l’Associació de Sant Jordi