La ciència més actual, peça clau per a conéixer el passat neandertal
Els investigadors empren diverses tècniques, com l'arqueomagnetisme
Al llarg de tots aquests anys d’excavacions en el jaciment prehistòric de El Salt s’han anat aplicant diferents processos d’investigació amb l’única fi de conéixer el passat neandertal, el qual engloba tant el comportament com la vida d’aquests homínids.
Segons relata un dels coordinadors de les excavacions, Cristo Hernández, el bon estat de conservació d’aquest jaciment “permet l’aplicació d’una metodologia cada vegada més refinada, més capdavantera, i amb ella, obtindre dades molt precises” dels neandertals. “El Salt ha anat actualitzant la manera de treballar en ell”, i que “potser és un dels jaciments europeus en els quals s’aplica l’arqueologia molecular, és a dir, una arqueologia *multianálitica, interdisciplinària, que permet explotar informació continguda en els sediments a través de l’estudi químic, minerològico o de l’arqueomagnetisme”.
En aquest sentit, una de les investigadores que actualment està excavant al Salt, Ángela Herrejón, detalla que l’arqueomagnetisme, en el cas de les fogueres que es troben, “es basa en el registre que queda de la direcció del camp magnètic terrestre en el moment en el qual van ser realitzades, quan es va cremar i va refredar”.
DIFERÈNCIA TEMPORAL ENTRE LES FOGUERES
Així, i pel fet que el citat camp magnètic terrestre ha anat canviant al llarg del temps, aqueix procés “serveix per a identificar diacronies”. Per a això, es comparen les direccions del camp magnètic terrestre “a partir de diferents focs i si veiem que són diferents, podem saber que les fogueres han sigut fetes en moments separats en el temps”.
D’altra banda, i en base aqueixa possible diferència temporal entre les fogueres trobades en el jaciment durant les excavacions, els investigadors estan aplicant “una sèrie de mètodes estadístics i models *paleomagnéticos (…) per a poder inferir els temps mínims que poden haver passat entre unes cremes i altres”, és a dir, saber quant temps va passar entre totes elles.
Herrejón detalla que amb aquestes tècniques, totes unides, es poden arribar a ordenar els focs en el temps, “en funció de la profunditat de com se superposen”.
La investigadora recalca que “és tal la complexitat de les superposicions, que podem parlar de centenars d’anys o fins i tot de mil·lennis”, de diferència entre uns focs i altres, i destaca la diferència que pot haver-hi entre el comportament d’un homínid en un temps, que en un altre.