S’apaga un altre astre del futbol sala

Mónica Castillo va acudir al seu últim partit oficial com a jugadora de l’Universidad de Alicante avisada perquè estiguera preparada per a l’homenatge que anaven a tributar-li en el seu comiat en actiu. “M’havien comentat alguna cosa però mai m’imaginava que anava a rebre tantes mostres d’afecte i em veuria tan abrigallada aqueix dia. Va ser increïble i mai ho oblidaré, damunt va ser el primer partit amb públic”, assegura la tanque alcoiana, que encara s’emociona en recordar el viscut el dissabte, amb discursos de la Vicerectora de Cultura i Esport de la Universitat d’Alacant, Catalina Illescu; el Secretari d’Esport, Roberto *Cejuela, i el Director del Servei d’Esport del Rectorat, Rafa García.

Els tres van tindre paraules de reconeixement per a qui ha sigut un referent tant dins com fora de la pista del creixement d’un equip que en els últims anys sempre apareix en les travesses dels aspirants a tots els títols en la lliga nacional de futbol sala femení. “Si m’ha quedat una espina clavada ha sigut el de no poder alçar un títol amb l’Universitat d’Alacant. Hem sigut dues vegades subcampiones de lliga i en altres dues ocasions ens quedem a les portes de les semifinals de Copa per un gol en l’últim minut. Hauria sigut un bonic colofó, alçar el trofeu de campió com a capitana. Encara així no em queixe i estic contenta de tot el que he aconseguit. En el meu primer any en l’equip es va pujar a Primera Divisió i porte 11 temporades ininterrompudes en la màxima categoria del futbol sala femení. He aconseguit dos títols Europeus d’Universitats i no oblide aqueix any en el Santa Rosa que ens quedem a un punt d’ascendir a Primera Divisió. M’hauria encantat jugar amb elles en aquesta categoria”, confessa.

Marxa perquè assegura que “no donava proveïment a tot el que porte entre mans…

> Reportatge complet en l’edició en paper del dissabte 12 de juny de El Nostre Ciutat.