Àngel Lluís Ferrando i Jordi Sellés, dos festers a l’espera del seu gran moment

Mai abans els alcoians i alcoianes havien hagut de viure una pandèmia que ha obligat a la suspensió, en dos anys consecutius, de les Festes de Sant Jordi. En 2020, el coronavirus va paralitzar els somnis i il·lusions de molts dels protagonistes d’un abril que res va tindre a veure amb els anteriors. Només 18 dies abans del primer acte oficial d’aquestes festes, el descobriment del cartell, es decreta un Estat d’Alarma i un confinament que, encara que molts van pensar que seria una cosa passatgera, finalment, es va començar a allargar suspenent definitivament els nostres Moros i Cristians.

El protagonista d’aquest primer acte de la “nostra festa” era (i serà quan tornem a tindre-la), Jordi Sellés. “Jo crec que qualsevol artista d’Alcoi té la il·lusió de poder fer el cartell de festes, i vaja, maleïda la gràcia que l’any que m’ha tocat a mi, i quan ja estava pràcticament acabat, es frena tot de colp”, fa broma l’artista.

Per part seua, l’encarregat de donar el tret d’eixida a la trilogia, batuta en mà, és Ángel Lluís Ferrando. El músic afirma que aquest moment l’està vivint amb estranyesa però que ara “amb una mica més d’esperança, amb paciència i sense perdre la il·lusió”, i afig que: “Ho espere amb les mateixes ganes i il·lusió que el mateix dia que m’ho van dir, sí que és veritat, que conforme va passant el temps, perquè no ho tens tot el temps al cap”.

Sens dubte, són dos moments en els quals la gent plena ‘La Bandeja’ d’il·lusió, i molta emoció i aquests dos protagonistes de la festa alcoiana, estan tenint molt temps per a imaginar com serà aquest anhelat dia. Per part seua, Ferrando indica que: “M’imagine que tots tindrem moltes ganes, haurà passat molt de temps, i a més ja ens podrem reunir tots. Però a més, crec que serà molt emotiu, no sols pel temps, sinó perquè també recordarem a les persones que ja no estan entre nosaltres. Serà un cúmul de circumstàncies que faran que siga un moment molt emotiu i de molta il·lusió per a tots. Així és com m’ho imagine”.

Quant al pintor, té ganes que arribe el moment i amb emoció conta que: “El bonic del cartell no és el cartell, sinó tot el que porta aqueix dia, la preparació de l’acte, la gent que està esperant en la plaça. Aqueix moment que sempre he viscut des de l’altre costat de la plaça, em tocarà viure’l des d’ací”, i comenta que molts coneguts li diuen de bon humor que: “Jordi, no et queixes que el teu cartell passarà a la història, d’una manera o d’una altra, però passarà a la història perquè serà el cartell més esperat de tots”.

Respecte a l’obra, en tindre tant de temps d’espera, sorgeix el dubte de si hi haurà canvis en la seua creació inicial, o si modificarà algun element, però segons avança Jordi Sellés: “Jo estic molt satisfet del meu treball i vaig pensar que el cartell que havia pensat era aquest, i per això no tinc perquè canviar-lo. Hi ha gent que em va suggerir posar alguna referència de tot el que estava passant, per exemple alguna màscara, i al principi ho vaig pensar, però no vull que el cartell es “embrute” i que puga quedar una resta d’aquest malson”. Encara així, explica que si hi ha un canvi: “L’única cosa que hauré de canviar seran les dates”. I per a donar una mica més de detalls sobre com és, però sense revelar cap secret, l’artista compte que: “La tècnica que he utilitzat no ha sigut la clàssica de pintar sobre un suport. La base està feta tota a mà, però el muntatge final està fet per ordinador, és a dir, que el cartell físicament no existeix, està en un arxiu ben guardat perquè ningú ho veja”, i per això diu que moltes vegades quan ho veu en l’ordinador diu: “Che! Quines ganes tinc que isques d’ací”.

RELACIÓ ESTRETA

Tant Àngel Lluís Ferrando com Jordi Sellés, tenen una relació estreta amb el món de la Festa. El músic ha sigut una persona vinculada als Moros i Cristians des de fa temps, i sempre, amb la música com a principal fil conductor d’aquesta unió: “sóc membre de la banda (La Primitiva), he fet composició d’ostentacions i peces per a càrrecs festers, he sigut músic i fester dins de la Filà Abencerrajes. He gaudit de totes les possibilitats”.

D’altra banda, Sellés, compta amb una trajectòria professional dilatada dins de la Festa alcoiana, ja que ha dissenyat diferents vestits per a càrrecs, ostentacions o esquadres, i ha il·lustrat la portada de la revista de l’Associació de Sant Jordi, però a més ha pertangut a la Filà Magenta durant 40 anys, però per circumstàncies econòmiques i laborals va haver de deixar-la. Actualment, i com ell relata: “les coses han millorat i sóc soci protector de la Filà Ligeros”, filà per a la qual ha preparat també el disseny de tota l’ostentació, excepte de l’esquadra de negres. “Vaig estar dos anys amb el dic sec, i quan torne una altra vegada a incorporar-me, tant en el món del disseny, com de participar, encara que no d’una manera tan activa, de les festa, va ser quan va vindre tota l’aturada”.

I és que els dos coincideixen en el seu desig en què això passe al més prompte possible, per a poder celebrar novament les Festes de Sant Jordi.