Lirios Rovira: “Hem evolucionat molt, però queda treball per fer”
Als seus 37 anys segueix en actiu, és entrenadora-jugadora del Mutua Levante NB Alcoi que aquesta temporada ha tornat a la Primera Divisió
Pocs secrets se li escapen a Lirios Rovira dins del món de l’esport. Va començar com a aleví i tres dècades després encara segueix al peu del canó. Durant tot aquest ampli període de temps va desenvolupar una carrera com a jugadora de bàsquet que li va portar a eixir de la nostra ciutat per a jugar en categories nacionals i anys després va decidir tornar per a tractar de transmetre tota aqueixa experiència i passió pel seu esport a un projecte que des de fa quatre anys lidera des de la part esportiva. Als seus 37 anys segueix en actiu, és entrenadora-jugadora del Mutua Levante NB Alcoi que aquesta temporada ha tornat a la Primera Divisió. A més des de fa dues campanyes entrena a xics. L’any passat va ser uns mesos segona de l’equip sènior masculí d’Autonòmica i aquesta temporada dirigeix al cadet masculí d’Autonòmica.
Encara que el seu major orgull és portar la coordinació esportiva de tot el club des de fa quatre temporades. Tota una excepció dins de la regla. “Segurament hi haurà més xiques exercint aquest càrrec a la Comunitat Valenciana però ara mateix no em ve al capdavant cap nom. S’ha evolucionat molt en el concepte de la dona en l’esport, però continuen produint-se casos de masclisme i hem de continuar treballant molt per a aconseguir erradicar-ho”, reconeix Lirios Rovira. Ha hagut de suportar episodis com que un entrenador rival es dirigira a Toni Aracil, que és el seu segon, o que atenguera una crida i que es fera un silenci en dir ella que era la coordinadora. “A nivell de club em sent totalment recolzada i respectada. No concebo que es creuen esteriotips sobre si un entrenador és xic o xica, crec que per damunt del gènere està el caràcter de cadascun, independentment de si és home o dona. Jo per exemple em considere una ‘polvorilla’, no pare un moment en la banqueta”.
Quan va ser fa un parell d’anys a traure’s la titulació de Nivell 2 per a poder dirigir equips de categoria autonòmica, va ser l’única xica del curs. Aquest estiu es desplaçarà a Saragossa per a traure’s el Nivell 3 i així poder entrenar fins a l’ACB. “Espere no veure’m sola una altra vegada. Encara ens queda bastant camí per recórrer”, sentència.