Merche Ponsoda: “Encara hi ha molt de camí per caminar, no ens eduquen per a ser policia”

El primer que fa quan m’assec a parlar amb ella i li pregunte pel seu nom complet és, com no, reivindicar el seu segon cognom, el matern. Perquè com no podia ser d’una altra manera, la seua mare era com ella: “Lluitadora”, assegura Merche Ponsoda Verdú, inspectora de la Policia Local d’Alcoi.

I encara que no li agrada “fer diferències” entre homes i dones, remarca, reconeix que “m’oferisc a aquesta mena d’entrevistes per a visibilitzar a les dones, així anem trencant estereotips i barreres i aportant el nostre granet d’arena”, assenyala. Per això sempre fa esment de la que fora la seua mentora en la Policia Local d’Alcoi, Daura Llácer, primera en el cos municipal, al qual va accedir l’any 83, sent a més una de les pioneres a la Comunitat Valenciana. “Sempre m’havien cridat l’atenció les professions relacionades amb serveis d’atenció al ciutadà”, comenta sobre per què va triar ser policia.

“Llavors –al maig farà 29 anys que va entrar a formar part de la Policia Local– començava a haver-hi alguna dona en el cos, Daura, que va ser la primera, Maribel i Rosi”, les tres en actiu encara. “Sobretot Daura ens va aplanar molt el terreny, per a mi sempre ha sigut un referent”, puntualitza.

Malgrat això, agraeix no haver trobat dificultats en el camí pel fet de ser dona. “Però també pel meu caràcter –assumeix– a vegades m’ha fet fins a riure la resposta de la gent”, per exemple, que patrullant els ciutadans es dirigiren directament al seu company home. I també davant dels seus superiors ha viscut situacions significatives en aquest sentit, que han quedat en meres “anècdotes”, com “estar demanant el cap que necessitava a algú per a anar amb moto i ni pensar que estava jo allí i tinc el carnet”, recorda, al mateix temps que posa l’accent que precisament “al principi em vaig obstinar a estar en seguretat ciutadana per a treballar al carrer” i anar “trencant cànons”.

En l’actualitat, la proporció de dones en la Policia Local d’Alcoi ronda el 20%, segons informa el cap del cos, Carlos Martín. “Són 13 dones de quasi 70 agents, ha anat creixent la xifra i a més amb relació a ciutats de similar grandària, està molt bé”, apunta Martín, qui destaca de les seues companyes “la seua habilitat per a dialogar, són especials en aquest aspecte i és una diferència en positiu i que diu molt de les seues capacitats per a resoldre conflictes i intervindre”, recalca. La inspectora, per cert, ha estat substituint a Martín en l’últim mig any, convertint-se així en la primera dona a ostentar la prefectura de la Policia Local a Alcoi. “A més, han sigut mesos molt durs i de molta faena per la pandèmia, i Merche s’ha trobat amb les dificultats del càrrec, no de gènere, té una capacitat de treball molt gran”, enalteix Martín.

A la policia, en canvi, no li agrada parlar dels seus assoliments. “Sempre ho he portat tot amb molta normalitat”, confessa mentre ens assabentem pel seu company que en diverses ocasions ha participat en les olimpíades de policies i bestiar, fins i tot, medalles en la modalitat de bicicleta de muntanya. “Practique ciclisme des de sempre, al principi no hi havia ni roba per a dones –recorda–, així que també he vençut estereotips en una certa manera en l’esport”.

Amb tot, i malgrat que la situació actual “no té res a veure amb abans”, considera que “encara hi ha molt de camí per caminar” en la lluita per la igualtat, “la maternitat i la conciliació familiar és una cosa que ens diferencia respecte als nostres companys de professió”, afirma. “Jo ho veig en els meus fills, encara en el col·legi els sorprén que la seua mare siga policia, no ens eduquen per a això i és el que cal canviar”, reivindica, alhora que anima a les futures generacions: “Si eres xica i vols ser policia, jo et diria que per això, posa’t aqueixa meta, si jo ho vaig aconseguir i tu també pots”.