Paco Llácer deixa un buit en el Patín Alcodiam
La intenció del club és homenatjar la seua figura com mereix quan la pandèmia ho permeta
Els últims han sigut dies difícils per al Patín Alcodiam. La pèrdua per la defunció de Paco Llácer ha deixat un profund buit en l’entitat, de la qual era el directiu més longeu. Portava en el club des de 1985 i la seua intenció era seguir tot el temps que fera falta si Andrés Hernández finalment decidia presentar-se a la reelecció. “Així m’ho havia dit, que comptara amb ell si continuava en el càrrec. Era un amic i és una pèrdua irreparable per al club. Estem tots molt afectats per la seua defunció. Era un gran treballador, sempre predisposat a col·laborar. Deixa un buit enorme”, ha explicat el president blaugrana.
La intenció del club és homenatjar la seua figura com mereix quan la pandèmia ho permeta amb un acte públic de reconeixement. “És el mínim que podem fer, mai serà prou reconeguda la seua labor pel Alcodiam”, afig Andrés Hernández qui revela que fa temps que aquest acte estava previst però que la irrupció de la pandèmia el va paralitzar.
“La intenció era atorgar-li en vida la insígnia d’or i brillants, la màxima distinció del club en vida, però amb la seua defunció li l’entregarem a la seua família a títol pòstum quan la situació sanitària ho permeta”, va agregar Des del seu ingrés en el club en 1985 es va bolcar en la promoció de l’hoquei i a impulsar la seua pedrera.
Va ser part important perquè en la dècada dels 80 el Alcodiam comptara amb una base de més de seixanta xiquets. Com a delegat va fer una important labor de recopilació que va culminar amb la publicació del llibre ‘Patín Alcodiam Salesià, des dels inicis a la OK Lliga’. Una obra que tenia en marxa una segona part, que abastava des de la primera temporada en la màxima categoria fins a l’actualitat, que Paco Llácer no podrà acabar lamentablement en vida. En tots aquests anys no havia parat de recopilar dades, des de retallades de periòdics no sols locals sinó també catalans, notícies en webs i abundant material fotogràfic. Des de 2002 tenia fotografiats tots els equips que havien passat pel pavelló Miguel Sarasa. Una altra de les passions de Paco Llácer era el tennis de taula.
Va viure molt de prop com a jugador de l’equip de Segona Nacional l’etapa gloriosa del Do Bosco de la mà de Jorge Abad. A més va ser àrbitre internacional i durant tres anys, president del col·legi provincial.
Va ser àrbitre de l’Espanya-Portugal i de l’España-Itàlia que es va disputar en el Cercle Industrial i amb Jorge Abad formant part de l’equip espanyol. Es va mantindre en actiu com a jugador fins que amb 50 anys va haver de deixar-ho per qüestions de salut en patir un infart.