Aleix Pastor compta amb galons en un Alcodiam que porta camí de fer història
L'únic fitxatge del passat estiu és el segon màxim golejador de l'equip per darrere de Ferran Formatjé
Pocs clubs poden presumir de portar quasi dues dècades en l’elit de l’hoquei estatal. Només els grans ho han aconseguit, i no tots. El mèrit del Patín Alcodiam és fins i tot major si cap per la distància que li separa de Catalunya, on l’hoquei tradicionalment ha sigut una religió. La seua pedrera és una font inesgotable de jugadors que no sols proveeix als grans equips de la nostra lliga, també als millors campionats europeus.
Bona part de l’èxit del Alcodiam en tots aquests anys se sosté en la seua política de fitxatges i l’encert a l’hora de reforçar la seua plantilla. El perfil sempre ha seguit un patró molt determinat, amb una cerca on altres equips no es fixarien, centrant-se en jugadors de projecció més que en incorporacions contrastades, inaccessibles moltes vegades a la tresoreria del club.
Aqueixa meticulosa cerca ha portat al Patín Alcodiam a guanyar-se la fama d’equip trampolí. Són quantiosos els exemples de jugadors que van arribar a la nostra ciutat com a autèntics desconeguts i ací van aconseguir rellançar la seua carrera, arribant alguns fins a la selecció absoluta.
No és el cas d’Aleix Pastor, però l’únic reforç aquest estiu segueix els paràmetres tradicionals de la política de fitxatges del Patín Alcodiam. La seua carrera després de debutar molt jove en OK Lliga amb el Caldes, equip de la seua ciutat, va patir una bolcada inesperada que a punt va estar de portar-li a penjar els patins. “Vaig arribar a perdre la il·lusió per jugar, vaig estar prop de deixar-ho. Vaig haver de començar de zero, tornar a il·lusionar-me i gaudir de nou de l’hoquei”, admet.
Aquell pas per la OK Lliga amb el Caldes va suposar una gran decepció. Al final d’aquell curs va decidir canviar d’aires i marxar-se al Sant Feliu, club en el qual ha jugat les tres últimes temporades abans d’acceptar el passat estiu la proposta del Patín Alcodiam. Feia temps que els blaugranes li seguien els passos. “Quan vaig decidir marxar al Sant Feliu ho vaig fer sense importar la categoria en la qual estava. L’única cosa que m’interessava era tornar a gaudir de l’hoquei. Venia d’una experiència molt negativa i volia reinicialitzar el meu cap”.
La crida del Alcodiam li va fer recuperar les ganes de tornar a assaborir la OK Lliga. “No em vaig equivocar en pensar que s’obria una bona oportunitat de futur. Ha sigut un encert i estic molt content d’haver vingut a aquest club. El tracte està sent sensacional i l’ambient en el vestuari és magnífic. Sense una bona relació d’equip seria impossible pensar a realitzar una temporada com la que estem fent”, reflexiona.
Amb 25 anys, Aleix Pastor considera que es troba en aqueix punt de maduresa esportiva per a aspirar a metes més ambicioses. “Torne a ser feliç jugant i en aquest club he reafirmat aqueixa il·lusió per jugar. Sé que he vingut a un club amb objectius molt ambiciosos i que sí o sí l’objectiu és tornar a la OK Lliga. Hi ha un gran equip per a aconseguir-lo, la passada temporada ja va ser a prop, la qual cosa ningú imaginava que a hores d’ara de temporada estaríem sense perdre un partit, això sí que no l’esperàvem”.
El campió puja directament i el subcampió haurà de disputar un play-off davant un rival de OK Lliga, que buscarà la permanència. “El camí més directe és ser primers. Acabar segons tampoc estaria mal, però caldria jugar contra un equip de OK Lliga, amb el que això representa. La marxa de l’equip està sent increïble i seria molt bonic acabar invictes, encara que no és el normal. Les segones voltes solen ser més complicades que les primeres. Alcobendas i Arenys són els rivals més complicats encara que no cal fiar-se del Barça B, costa molt guanyar-li”.
Malgrat portar poc temps en el vestuari blaugrana, Aleix Pastor dóna la sensació que porte tota la vida per la manera de desembolicar-se en la pista. “És fàcil entendre’s amb jugadors com Ferran, Pere, Gonzalo o Agustín. Fan possible que tot siga més senzill. Si sumem que tenim una assegurança com Guiri, només puc tindre bones paraules del que estic vivint aquesta temporada”.
A Vilanova va tornar a marcar, va fer el seu quart doblet aquesta campanya, sent 12 els gols que porta en deu partits. Només en dos es va quedar sense marcar. “No sóc un davanter, em considere més un mitjà, però és veritat que sempre he fet gols. Era de fer un per partit com a molt, però en el Alcodiam porte varis fent dos. També m’està ajudant que físicament estic molt bé. Quan vaig tindre aqueixa baixada, després em va costar molt recuperar-me, però porte un parell de temporades on em sent molt bé i a gust en la pista”.