El Alcoyano i el Real Madrid es veuen les cares el dimecres en el Collao
En la Copa del Rei amb dinàmiques oposades
La Copa és tan estimada entre els equips xicotets, com odiada pels grans. Moltes llegendes futbolístiques s’han escrit sota l’aura d’aqueixes nits impredictibles on la passió acaba imposant-se a la lògica, fent tan atractives aquestes eliminatòries.
En aquesta edició equips com a Cèltic, Getafe, Osca o el mateix At. Madrid, flamant campió d’hivern i gran aspirant a guanyar la lliga aquesta temporada, han dit adéu a les mans d’un Segona B.
Entre els botxins d’un Primera apareix el Alcoyano. Després de tres participacions consecutives caient en la primera eliminatòria, els de Vicente Parras van aprofitar l’ona bona en la qual el Deportivo camina pujat des de fa mes i mig i van ser un tsunami davant l’Osca.
Si al matí següent molts mitjans de comunicació van recollir la machada dels blanc-i-blaus, la bogeria es va deslligar passades la una de la vesprada quan el sorteig va aparellar a el Deportivo amb el Real Madrid.
La magnitud del rival ha tret de l’anonimat al Alcoyano qui ha vist que tot es magnifica al seu voltant. Aqueixa mística que el club feble puga véncer al poderós es concentra en una eliminatòria l’expectació de la qual ha desbordat les nostres fronteres i mitjans anglesos i fins a argentins s’han interessat pel partit.
Des de mitjan aquesta setmana una brigada d’operaris malda per posar al dia el Collao. Les restriccions per la pandèmia i que Alcoi és una ciutat perimetralment tancada a l’exterior, dibuixarà un escenari insòlit i estrany que en circumstàncies normals haguera desbordat felicitat i una enorme expectació.
Va ocórrer fa huit anys quan el Alcoyano es va aparellar també amb el Real Madrid, llavors entrenat per Mourinho. A diferència d’ara aquella eliminatòria es va decidir a dos partits. En tots dos es va imposar la lògica i els blancs van guanyar sense contemplacions. En el Collao ho van fer per 1-4, amb doblet de Benzema.
En aquella ocasió Mourinho va reservar a estreles com Cristiano Ronaldo, Sergio Ramos o Iker Casillas. El Madrid de Zidane no està per a moltes festes. Dels seus últims quatre partits, només ha guanyat un i ve de perdre el primer títol de la temporada després de caure el dijous en les semifinals de la Supercopa enfront de l’Athletic (2-1).
En 2012 es va poder veure en el Collao a un Madrid que amb la perspectiva del temps no va desmeréixer molt al titular de l’època amb Varane, Albiol, Nacho, Kaká, Morata i Benzema, en l’onze inicial i mancant mitja hora va entrar Modric. Jugadors com Odriozola, Marcelo, Militao, Valverde, Odegaard, Isco, Vinicius o Mariano, que compten amb menys protagonisme, podrien gaudir de minuts.