Reivindicació del mestre Don Fernando
Amb la nova ubicació del monument de l'artista
En la remodelació de la placeta s’ha reivindicat un xicotet monument a un gran artista alcoià, Fernando Cabrera Cantó, Don Fernando, que des de 1976, fa ja 44 anys, tenia el seu monument arraconat en un turmentat espai verd que va quedar despistat en la Costanera del Gurugú. Ningú, o quasi ningú, va dir mai res en aquests 44 anys últims de la falta de cura, rehabilitació o dignificació del monument. Hem hagut d’esperar que Raúl Llopis arribara a la regidoria de Cultura perquè fóra sensible a les veus d’Ignacio Trelis, qui mai va deixar de reivindicar a Don Fernando, en ambients greument sords a la cultura i l’art.
I ací llueix ara, com acabat d’estrenar, aquest monument el nou emplaçament del qual compta lògicament amb detractors per la seua situació, orientació o il·luminació. És la crítica al que es fa. En 44 anys sense fer res amb el monument no es va sentir a ningú.
Quin és el problema de la nova ubicació del monument? Doncs que a l’abril, quan no parlem del virus, en aquesta placeta es munta una gran tribuna per a veure les festes i això ho condiciona tot, com va obligar en el seu moment a tallar els arbres de la placeta, perquè molestaven a la tribuna.
Però els altres 11 mesos de l’any, Don Fernando ha guanyat presència i protagonisme en el mobiliari urbà local. I s’agraeix, senyor regidor de Cultura.
Un 110 aniversari, estrany
Les commemoracions i efemèrides al voltant de Fernando Cabrera Cantó, Don Fernando, no han estat sempre encertades. Els alcoians no som massa fins en els protocols. Tardem 110 anys, des que va nàixer, per a dedicar-li un monument. A quin sant es va muntar aquesta singular celebració del 110 aniversari amb exposició antològica, conferències i monument? Perquè potser perquè calia ajudar econòmicament al seu fill, Fernandito, a vendre quadres, i qualsevol data era bona. Així va ser com al desembre de 1976 es va organitzar aquesta estranya celebració del 110 aniversari del naixement del mestre del color, Cabrera Cantó. Deu anys abans, gràcies a la iniciativa del periòdic Ciutat, es va celebrar el centenari. I el 150 aniversari, en 2016, es va poder celebrar gràcies també al periòdic local, en aquesta ocasió El Nostre Ciutat, perquè l’administració pública sempre ha sigut molt freda o despistada per a les commemoracions, excepte quan es tracta de gent afí ideològicament o companys de partit.
El monument de 1976, ara resituat, va sorgir de la confluència del professor de la Escola d’Art, Paco Monllor, que va ser qui el va projectar, i el mecenatge de l’empresari Emilio Trelis. També es va comptar amb l’aportació de l’escultor contestà Vicente Agulló. Just és reconéixer l’error comés en el llibre “Don Fernando” qualificant a Agulló com a professor de la Escola d’Art. Res tenia a veure amb la Escola el mestre de Cocentaina, qui es va limitar a realitzar i coordinar el bust en relleu que en bronze centra el monument. Diversos alumnes de la Escola d’Art, que llavors dirigia Rafael Aracil Ruescas, van col·laborar en la realització i posada a punt del monument.
Assenyalar que gràcies a aquest monument tenim en el patrimoni públic alcoià aquesta peça de l’escultor Vicente Agulló, reconegut a nivell nacional i internacional, amb obres en grans col·leccions d’art i museus, com la del COI a Lausana (Suïssa) i els Museus Vaticans a Roma (Itàlia) i Belles arts de Sant Ferran a Madrid, entre altres. El Palau de Cocentaina exposa una àmplia mostra d’Agulló a la Sala que porta el seu nom. Cap dels tres grans artífexs d’aquest monument –Paco Monllor, Vicente Agulló i Emilio Trelis– estan ja amb nosaltres, però vull pensar que felicitarien el regidor Llopis –no tot és criticable en la gestió de Raúl Llopis– pel tractament que se li ha donat al monument, des del qual es pot iniciar una ruta urbana visitant obres de Don Fernando en el Cercle Industrial, l’Església de Sant Jordi, l’escalinata central de l’Ajuntament, la Biblioteca Municipal Ricardo Senabre, el monument a Cervantes i l’església parroquial de San Mauro.
Ara només ens queda esperar que la iniciativa de crear la Fundació Cabrera Cantó, per a gestionar un museu a la Casa del Polit, aconseguisca l’oportuna alineació dels astres i es convertisca en realitat.
Ramón Climent Vaello