L’any sabàtic del Santa Rosa
L'històric club ha decidit no competir per la pandèmia
Si en els últims temps hi ha hagut un club que ha abanderat –a més del Mutua Levante NB Alcoi– l’esport femení de la nostra ciutat aqueix ha sigut el Santa Rosa. Un equip de barri que al començament de l’actual dècada va aconseguir la fita d’ascendir a la divisió de plata del futbol sala del nostre país. Amb una plantilla totalment amateur, amb jugadores que abans que companyes eren amics, a les quals jugar els costava diners de la seua butxaca, va aconseguir romandre diverses temporades en Segona Divisió i fins van tindre a prop l’ascens a la màxima categoria, havent-se de que rendir per la desigual baralla davant vertaders transatlàntics que van aconseguir imposar el seu major potencial econòmic.
Fa tres temporades el Santa Rosa va tornar a la lliga regional, un refugi en el qual van purgar el canvi generacional que va afectar la seua plantilla. La crisi sanitària de març passat els va enxampar just després d’un empat que els va baixar del lideratge. D’haver-se suspés la lliga una setmana abans, les de Juanjo Valls haurien disputat la fase d’ascens a Segona Divisió, que era l’objectiu amb el qual van partir la temporada.
PROTOCOLS PER LA CRISI
El present curs es va afrontar amb optimisme. Havien confirmat un parell de fitxatges, a més incorporacions de jugadores amb experiència en la selecció valenciana, estant en negociacions un tercer reforç. Llavors van sorgir els dubtes pels protocols imposats per la Federació per a iniciar la competició.
“Ens exigien una sèrie de coses inviables per a un equip com el nostre”, recorda Juanjo Valls, entrenador, mentor i fundador de l’equip en 1992. “La Federació va buscar llavar-se les mans i deixar en mans dels equips tota la responsabilitat en cas que succeïra alguna cosa.
Comencem a parlar a nivell intern i van començar els els dubtes. Som un club en el qual totes les jugadores treballen, algunes són autònomes i havien fet una forta inversió econòmica, per la qual cosa no es podien permetre el luxe de parar per un positiu. Era assumir un risc innecessari i prenem la decisió de parar un any a veure com evolucionava tot a l’espera de l’aparició de la vacuna”, concreta.
La pandèmia ha colpejat fort a la lliga autonòmica de futbol sala femení. El Santa Rosa no és l’únic club de la categoria que va decidir no començar la lliga per precaució. Per primera vegada des de la seua creació es va condensar tota la competició en un grup únic per a tota la Comunitat. Una lliga amb catorze equips amb majoria de clubs de la nostra província on s’agrupa el major potencial quant a jugadores i equips.
No tota la plantilla va decidir penjar momentàniament les botes. Tres jugadores, Sarai, Zulema i la golejadora Aitana Girbes, van decidir fitxar a l’estiu pel Ye Faky, que al costat de la Unió Alcoiana FS són els dos equips de la zona en la lliga autonòmica. “No és un adéu definitiu”, recalca Juanjo Valls. “El tornar és ací i no ho descartem. El que més ens sap és no haver pogut complir la nostra temporada número 28”, afig el tècnic tirant la vista arrere.