El rival que viu enfront del Collao

Si per a algú és especial la visita de l’At. Llevant és per a Álex Cerdà, el benjamí als seus 17 anys de la plantilla de Tevenet que pot veure fet realitat el seu gran somni de xiquet, quan imaginava trepitjar com jugar la gespa del Collao. Després de jugar tres temporades en el futbol base de l’Alcoyano, va ingressar amb 11 anys en la pedrera del Llevant, en la qual ha anat escalant categories fins a aquest curs fer el salt del Juvenil A de Divisió d’Honor a Segona B.
En tot aquest temps com granota mai ha renegat dels seus orígens. Sempre que ha pogut, no ha deixat d’acudir als partits de l’Alcoyano a casa al costat del seu pare i el seu germà més xicotet. Per a ell resultava encara més fàcil en viure en Oliver, enfront mateix del Collao. “Sóc de l’Alcoyano des de xicotet. Li he vist en Segona A, Segona B i Tercera”. Té a Juli, que per a mi és un referent, la seua humilitat em serveix com a exemple. Sòl parlar bastant amb ell, assegura.
No sap si jugarà demà. Confia que Tevenet li acabe donant aqueixa oportunitat de saltar a la gespa del Collao, una cosa que com a blanc-i-blau mai va fer perquè la base jugava en el poliesportiu. De quatre partits, ha jugat tres. “Seria molt especial. Estaré molt nerviós en arribar al Collao, una vegada que comence el partit m’oblidaré de tots els records i em centraré en el partit”. Assegura que no li ha pesat el salt de categoria. “Ho porte bastant bé, fins i tot millor del que esperava. El ritme de competició és major al de Divisió d’Honor, però em sent còmode i m’agrada la manera de jugar, em va a les meues característiques”.
Alejandro com és conegut a casa o Álex Cerdà, que és el seu nom futbolístic en el Llevant, és un migcampista modern, un ‘box *to box’ amb molt de recorregut i bon últim passe. A l’abril de 2019 va debutar amb la Selecció Espanyola Sub’17 de la mà de Julen Guerrero enfront del Brasil en un torneig a França. “Se’m van posar els pèls de punta en escoltar l’himne nacional. Va ser molt emocionant. Mai oblidaré aquell moment. M’ho vaig prendre com un premi. Ara aquesta tot parat pel virus. No sé si hi haurà una altra convocatòria, si no em criden no em frustraré. Una de les meues metes és seguir en la Selecció, igual com algun dia arribar a jugar en Primera Divisió”.
La passada temporada li van dir una vegada per a entrenar amb el primer equip als ordes de Paco López. El seu objectiu ara és afermar-se en el filial granota i tractar de consolidar-se com a titular. “Em sent un afortunat. Faig el que més m’agrada i ara no puc parar, vull seguir fins a veure on puc arribar. Ara mateix vull continuar creixent com a jugador. Som un filial molt jove, en el primer partit la mitjana d’edat de l’onze inicial no arribava als 21 anys”.