Rafa Valls es recupera física i anímicament de la seua caiguda en la ronda gal·la
El ciclista del Bahrain tornava a la ronda gal·la després de cinc anys
Diumenge passat, 20 de setembre, finalitzava a París una nova edició del Tour de França en el qual Rafa Valls havia depositat moltes il·lusions. Després de cinc fora de la millor carrera del món, tornava a la prova que li va encimbellar fa just deu anys, amb nou mallot i com a escuder de Mikel Landa, quart de la general. La muntanya anava a ser el terreny on el de Cocentaina, un experimentat escalador, havia de deixar-se veure per a ajudar al victorià. El seu va ser un vist i no vist, ja que en la primera etapa deixava la carrera en ambulància, després de ser el principal damnificat d’una caiguda dins de l’escamot a tres quilòmetres de meta.
Pel que sembla, una imprudència d’un espectador que va voler fer-se un selfie al pas dels ciclistes, va portar al sòl a diversos corredors, entre ells Rafa Valls. “No sé realment el que va passar. Quedaven pocs quilòmetres i tenia previst deixar-me portar perquè el que venia després no anava amb mi. De sobte vaig sentir un soroll, vaig posar la mà en el fre per precaució i vaig sentir un colp sec. Em vaig veure en el sòl, després va vindre un fort dolor en el maluc i em van traslladar a l’hospital. Tot va ser molt ràpid. Parlen que la caiguda va ser provocada per un espectador que va voler fer-se un selfie. Sincerament no em vaig assabentar. Aqueixa mateixa nit em van operar d’una fractura del coll del fèmur de la cama dreta”, recorda.
No és una cosa nova per a Rafa Valls. Fa tres anys, en 2017, ja va patir la mateixa lesió, però a la cama esquerra. Va ser després d’una caiguda en Banyeres mentre entrenava. Aquell contratemps el va obligar a dir adéu a la temporada i perdre’s la Volta a Espanya. Tres anys després torna a repetir-se la història i ja sap que no tornarà a posar-se el mallot del Bahrain McLaren el que resta de 2020. “Ho tinc assumit encara que és difícil de digerir. Tornar a patir la mateixa lesió em tranquil·litza en el sentit que sé el que em va tocar passar. Els primers dies van ser de molt de dolor, ara aqueix dolor ha desaparegut i estic en una altra fase de la recuperació”.
Li esperen sis setmanes sense poder donar suport als peus en el sòl. La seua vida es redueix del llit al sofà i ajudat per dues crosses. “Aquesta fase de la recuperació és crucial, que regenere bé l’os i faça call. És dur tornar a estar parat perquè estava molt il·lusionat, era la meua tornada al Tour després de molt de temps i les sensacions eren bones. La idea era anar pel Tour, guanyar aquesta carrera és molt difícil, però el podi era possible com es va demostrar. Sense aqueix ventall, Mikel Landa hauria estat molt a prop, van caure tres companys de l’equip i va acabar cedint 1.20”.
Sobre l’espectacular desenllaç del Tour, Rafa Valls, no el va sorprendre la victòria final de Pogaçar desbancant en l’última contrarellotge a Roglic. “El Jumbo va adoptar la mateixa tàctica de Sky en edicions anteriors, tractant de controlar la carrera i imposant un ritme asfixiant, buscant ofegar als seus rivals però sense arribar a trencar-la. Creia que els 50 segons anaven a ser suficients, però en una crono tan dura es va veure que va necessitar més temps. Ha sigut un Tour molt bonic i igualat”.
Qui coneix a Rafa Valls sap que no es rendirà. Malgrat els seus 33 anys, la seua idea és tornar al Tour de França. Acaba contracte, però en el seu equip han dit que es recupere bé. “Estic cada vegada més animat, tinc plena confiança en l’equip, m’han dit que estiga tranquil”.