La història té guardat un capítol per a aquest equip

Deia Luis Aragonés abans d’enfrontar-se als alemanys en la final de l’Eurocopa de 2008 que les finals estaven per a guanyar-les, que del subcampió ningú s’acordava després. Van ser premonitòries aquelles paraules perquè Espanya va guanyar aquell partit amb un gol de Fernando Torres i va significar el principi d’un cicle guanyador que va portar al futbol espanyol a conquistar dos Eurocopes i el Mundial de Sud-àfrica de 2010. Amb les lògiques precaucions que comporten qualsevol comparació, i més quan parlem de la cúspide d’aquest esport, l’Alcoiyano té aquesta vesprada una altra final, la seua final. Arriba per fi aqueix moment tan esperat per plantilla, cos tècnic, directiva i afició. La ficció en aquest cas ha superat la realitat, ja que ningú haguera imaginat fa poc que l’actual temporada anava a tindre aquest desenllaç, jugant-se el retorn a la Segona B en una eliminatòria a partit únic, sense públic i en camp neutral.

És el que ara es coneix com la nova normalitat, traslladada al món del futbol. Al Deportivo li espera aquesta vesprada a partir de les 20 hores en l’Olímpic Camilo Cano de La Nucia un tot o res perquè no haurà partit de tornada. Sí que podria haver-hi una segona oportunitat, ja que la derrota li situaria al costat del grup de campions sense ascens per al qual hi ha reservades dues places, però ara mateix ningú pensa en la repesca i els cinc sentits estan posats en la final d’aquesta vesprada.

No hi haurà pròrroga ni penals, al Deportivo li val amb l’empat com en la semifinal. Pensar en això suposaria abonar-se al sofriment com en la semifinal enfront de l’Intercity. El viscut en els instants finals a Alzira va ser un toc d’atenció de cara al partit més important de la temporada, com l’ha denominat el tècnic Vicente Parras.

Enfront de l’Intercity l’equip va eixir indemne per la solidesa defensiva que va demostrar. A dalt els blanc-i-blaus van caminar amb la pólvora mullada fallant ocasions que en un altre moment de la temporada eren impensables. Per a la semifinal, Vicente Parras va decidir apostar per la velocitat de Ruba i va sacrificar al golejador Pau Franch. A l’hora de joc, va decidir retirar al burgalés per a donar entrada al castellonenc. El normal és que torne a apostar pel mateix equip amb Navarro en l’onze en comptes de Rubén Garcés, que ja pot jugar després de la seua sanció, encara que el tècnic sempre li agrada guardar-se un as en la mànega per a mantindre la incertesa en el rival.

L’Atzeneta és un equip fet a imatge i semblança del seu debutant entrenador, el mediàtic David Albelda, Es tracta d’un rival rocós, que fa de la seua intensitat la seua millor virtut. En la semifinal, l’Alzira era el favorit i l’Atzeneta va remuntar per a acabar guanyant per 3-1. En els duels entre Alcoyano i Atzeneta estan els dos precedents de lliga, saldats tots dos amb victòria blanc-i-blava. Especialment va coure el 2-0 del Collao de febrer passat, on el Deportivo va baixar els fums d’un crescut Atzeneta amb un doblet de Pau Franch.