“Domus Vi es va convertir en la casa dels horrors”

El 14 de març de 2020, dia en què es va decretar l’estat d’alarma per segona vegada en la història recent del país com a mesura excepcional per a la contenció del coronavirus, és una data que quedarà gravada per sempre per a les prop de 140 famílies de residents del centre geriàtric Domus Vi d’Alcoi. Aquella jornada seria l’inici d’una tragèdia de magnituds incalculables llavors i que en tres mesos s’ha emportat per davant la vida de 73 persones, de les quals Conselleria només reconeix 63 com directament relacionades amb aquesta crisi sanitària sense precedents.

Sense precedents, és clar, ja que fins ara no havia existit una cosa semblant, però que segons la plataforma de familiars de residents, constituïda ara en associació de cara a l’inici de les accions legals pertinents encaminades a depurar responsabilitats, “es veia vindre que una cosa així poguera ocórrer en Domus Vi i no en qualsevol altre geriàtric de la zona”, assegura Juan Valls, component de la junta directiva de la citada associació d’afectats. En aquest sentit, recorden que l’any passat la residència va registrar fins a tres brots de gastroenteritis en tan sols nou mesos: “Quina casualitat que tots els malalts estaven en Domus Vi”, lamenta el familiar.

I va anar precisament arran d’aquests episodis i el fet de començar a detectar deficiències, especialment mancada de personal, que un grup de familiars decideix crear una plataforma i inicien la seua marxa a la fi de novembre de 2019. Remuntant-se a l’origen dels problemes que denuncien, el portaveu dels familiars i ara president de l’associació d’afectats, Josele García, remarca que una qüestió que va disparar totes les alarmes va ser el crit de socors d’una part de la plantilla de treballadors sanitaris del centre, els qui en un moment donat “ens fan arribar que estan assumint funcions que no els corresponen, per a les quals no se senten capacitats, i tenen por de cometre un error greu. Ells mateixos no se senten preparats i se’ls està obligant a fer-ho per part de la direcció del centre”, afirma Josele García, qui afig que alguns d’aquests professionals decideixen abandonar el seu lloc de treball, fins i tot.

“Ja en aquells dies se li van entregar dos escrits a la directora plantejant-li la nostra preocupació pel que estava ocorrent”, sense que les queixes feren cap efecte, precisen els afectats.

D’aquestes accions que van arribar acompanyades de denúncies públiques en els mitjans de comunicació per part de la plataforma i dels mateixos treballadors de Domus Vi a la Comunitat Valenciana, fins que es desencadena la crisi del coronavirus passen a penes dos mesos. El 7 de març, una setmana abans de la declaració d’estat d’alarma, la direcció del geriàtric restringeix les visites als familiars. Ja aqueixa primera mesura presa “sense donar-nos cap explicació” genera desconfiança entre els membres de la plataforma, que quasi des d’aqueix primer moment comencen a fer ús del grup de whatsapp com a única via de comunicació fluida per a intentar advertir que està ocorrent en una residència on el Covid comença a cobrar-se víctimes mortals des de la primera setmana de confinament.

A partir de llavors el degoteig de morts és incessant, “hi havia dies que donàvem dos, tres i fins a quatre condols pel grup de whatsapp, la centraleta estava bloquejada, es va arribar a desbaratar, o això ens deien, la veritat és que no hi havia forma humana de saber que passava allí dins, l’hermetisme ha sigut una cosa dramàtica per a les famílies”, subratlla Juan Valls, al mateix temps que repara en la “falta de criteri” en la presa d’algunes decisions, sobretot fins que Sanitat intervé el centre i presa les regnes de la situació.

• Resum de l’entrevista publicada en l’edició de paper del passat dissabte 20 de juny.

Foto: Part de la junta directiva de la recentment creada Associació d’afectats, reunits en els locals de la Mistera per a parlar amb nosaltres. | XAVI TEROL