Aitana, la bebé que va arribar amb l’aplaudiment sanitari
La imatge de la xicoteta Aitana és la imatge de l’esperança enmig de tanta desgràcia. Un exemple de com la vida s’obri pas en ple estat d’alarma i venç al coronavirus de la forma més meravellosa que coneix la naturalesa humana. I ho feia, en aquest cas, el passat 14 d’abril, just un mes després de la declaració del confinament, coincidint amb l’hora dels aplaudiments que cada vesprada serveixen per a homenatjar els nostres sanitaris.
Va ser llavors, just en aqueix moment, quan als seus pares, els alcoians Montse Giner i Marcos Pedrós, els va canviar la vida per sempre i no un mes abans, com creien quan com a la resta d’espanyols els van obligar sobtadament a confinar-se a la seua casa de Massalfassar (València). “Jo em vaig posar molt malament –recorda la jove– estava molt atabalada, ens faltaven moltes coses de la llista de naixement i vam haver de gestionar-ho tot per telèfon”. A més, relata que en tractar-se de l’última etapa de l’embaràs, “el cos em demanava passejar i no podia eixir de casa”, així que no li va quedar més remei que fer-ho per dins del pis i practicar zumba i altres exercicis mitjançant programes online.
No obstant això, la parella confessa que un dels pitjors moments va arribar amb la notícia de la posada en marxa per part de la Generalitat del protocol de protecció enfront del coronavirus que impedia a les embarassades donar a llum acompanyades, alguna cosa que tant Montse com Marcos van encaixar molt malament: “Ràpidament cridem a un hospital privat per a informar-nos de com l’anaven a fer ells, ens van comentar que no i vam dir, avance”, explica el jove. Cal assenyalar, no obstant això, que posteriorment Conselleria va rectificar la mesura i va autoritzar les dones parir acompanyades d’almenys una persona, però Marcos i Montse ja havien pres la decisió d’acudir a un centre privat i així ho van fer.
La jove mare va ingressar a l’hospital el mateix 14 d’abril, al matí, entre els nervis lògics d’una primeritza i amb la preocupació afegida del Covid-19. “Tenia por, però una vegada entres per la porta de l’hospital, ni coronavirus ni que s’acabe el món ací fora, no pensava en una altra cosa que en la xiqueta, en què tot isquera bé”, assegura.
A penes onze hores després venia al món Aitana pesant 2’810 quilos i 48’5 centímetres de talla. Montse destaca l’emoció del moment, que li va fer oblidar fins i tot la màscara que va portar posada durant tot el procés de part. Això sí, “va ser molt estrany donar a llum amb tota aquella gent vestida amb els equips de protecció”, reconeix.
D’altra banda, tot va eixir perfectament i sense complicacions, i després de passar 48 hores aïllats amb la xicoteta a l’habitació de l’hospital, els pares van poder traslladar-se al seu domicili per a començar els tres junts la seua nova i confinada vida. Una vida que ara transcorre entre videollamades amb amics i familiars i moments per a estar tot sol amb la xicoteta Aitana. “D’una banda és trist i dur per als avis sobretot, però a nosaltres ens està ajudant a aprendre a desembolicar-nos com a pares i a conéixer-nos molt ràpidament, la xiqueta passa els dies tranquil·la i això també s’agraeix”, conclou Montse, qui ja mai oblidarà l’experiència de parir en temps de coronavirus, on hi ha tanta emoció com distància.
Foto: La xicoteta reposa sobre el pit de la seua mare res més nàixer