Organització i ordre, la forma de vida d’una família nombrosa
Lluny del que poguera semblar a priori, el confinament d’una família nombrosa pot transcórrer sota la més absoluta normalitat. Almenys si es compta amb la disciplina dels Amorrortu-Montañés, on l’organització i l’ordre vénen de sèrie. “Amb deu a casa, organitzar-se és l’única manera de funcionar”, assegura Circe Amorrortu, mare de quatre fills de 4, 7, 10 i 11 anys. Falta l’àvia, que està passant amb ells el confinament, dos gats i un gos. Junts sumen deu a casa.
Una situació inversemblant i inassumible per a molts, però la rutina de la qual Circe i els seus ja tenen perfectament interioritzada. “Simplement ens hem hagut d’adaptar a les noves circumstàncies”, afig la mare d’aquests quatre xicotets, que porten el confinament la mar de bé. “Ajuda que la nostra casa és gran, tipus loft, i comptem amb una terrassa immensa on els xiquets poden jugar i divertir-se a l’aire lliure, per això ells això de poder eixir al carrer els dóna una mica igual”, confessa, alhora que Nesi, el major dels germans, reconeix, això sí, tirar molt de menys als amics, el col·legi i els “profes”. “No ens hem barallat molt –afirmen entre riures– però massa deures”, es queixen.
Sobre aquesta qüestió, Circe agraeix la comprensió per part dels professors i del col·legi, ja que ha sigut “dura” l’adaptació amb quatre menors en diferents fases educatives i tractant de mantenir, a més, totes les activitats extraescolars que realitzen habitualment: música, dansa i gimnàstica rítmica. Déu n’hi do.
“Jo sóc bastant anti tecnologia i comptàvem només amb un ordinador portàtil –explica–. El meu marit és professor en la universitat, així que tots menys jo necessitaven connectar-se per a treballar o fer els deures. Al principi tant a ells com a mi ens va generar molt d’estrés, però decidim que arribaríem on poguérem i a poc a poc ens hem anat organitzant, rescatant un ordinador de fa onze anys que vam poder formatar i el meu marit va demanar un equip en el treball, així que ara ens apanyem bé, però l’adaptació ha sigut dura, no ho negue”, remarca.
Finalment s’han aclimatat tant a la nova situació a casa que no tenien molt clar com anaven a planificar les eixides al carrer a partir del diumenge. “Com sóc jo la que he estat anant a comprar i portant al gos al veterinari, imagine que seré jo la que isca amb ells, de dos en dos”, comentava, alhora que mostrava la dificultat per a obtenir màscares per a tota la família si així ho requereixen. Per això, explica que en els últims dies han fabricat una màscara casolana per a la xicoteta Circe emprant un buf del coll.
Ha sigut una de les moltes activitats que han inventat, com també brodar unes estovalles al costat de l’àvia, o escriure cartes als majors de les residències d’Alcoi i Muro. “Nesi es va emocionar molt en rebre la resposta de l’avi al qual li va arribar la seua carta donant-li ànims”, destaca la mare.
Però si hi ha alguna cosa que en les últimes setmanes haja ocupat més el temps d’aquesta família, és sens dubte el tema fester, arribant a confeccionar el seu propi cartell de Festes, en aquesta ocasió amb Sant Jordi matant al coronavirus. I és que la tradició festera està molt arrelada en aquesta casa. Tant que amb un Gloriero infantil en la família, el xicotet Ciro, que ho anava a ser per la filà Judíos, no podien fer una altra cosa que improvisar una Glòria a la terrassa.
Unes Festes confinades que no van acabar ací, ja que el passat cap de setmana tenien previst posar en escena una Trilogia amb clics de Playmobil.
Foto de la família confinada a casa. L’autora, l’àvia. Amb ella són 10.