Josué i Migue, dos canteranos del Alcoyano que demanen pas
Tant Migue Aracil com Josué van somiar des de ben xicotets en algun dia vestir la samarreta del primer equip del Alcoyano en el Collao. Aqueix somni de xiquet l’han pogut veure complit aquesta temporada. No amb l’assiduïtat que ells van imaginar, ja que no estan comptant amb la continuïtat que necessiten com a futbolistes en formació, però els dos es consideren uns privilegiats per viure des de dins una campanya que està sent històrica i poder haver complit un somni que a uns altres els va anar impossible perquè la finestra de la primera plantilla estava tancada als jugadors de la pedrera.
Dels dos, el més jove és Migue Aracil, de 19 anys. Fins a arribar al primer equip el passat estiu, va passar per totes les categories de la base del club, amb l’excepció d’un parell d’anys que va canviar d’aires i va jugar a l’Alcoi CF en el seu segon any com a aleví.
Després d’iniciar-se en El Romeral, després va passar al prebenjamín de l’Escola i des d’ací va anar cremant etapes fins a completar la seua formació en el Juvenil de Lliga Nacional.
La seua arribada al primer equip va ser una aposta personal de Josele González, que li va tindre com a entrenador en el Juvenil. “Sóc migcampista, puc jugar més posicional o tirar cap avant i jugar més avançat. En el meu primer any en el Juvenil em van posar més de mitja punta i no em va anar mal, vaig aconseguir 7 gols. Una de les meues qualitats és el tret des de lluny, Li pegue amb potència i sempre que veig alguna possibilitat no dubte a intentar-lo. En el Alcoyano a punt vaig estar de marcar el dia del Benigànim a casa”.
Estudiant d’un grau mitjà de Telecomunicacions, es pren aquest primer any com a aprenentatge. “M’agradaria jugar més però és el que hi ha. El primer any sempre és complicat. Tinc companys amb molta experiència en el món del futbol i el que tracte és de fixar-me el màxim en ells per a tractar d’aprendre. Intente avançar i ser millor futbolista amb tot el que m’estic ensenyant al costat de companys com els que tinc”.
De moment no desespera i tracta de veure el got mig ple. Només ha jugat un partit com a titular, va anar a Silla i va ser substituït en l’inici de la segona part. “En cap moment he valorat marxar-me a un altre equip a la recerca de minuts. El meu lloc aquesta temporada està en el Alcoyano. M’ha costat molt arribar fins ací i vull gaudir-ho encara que no estiga participant tot el que volguera. És el que havia somiat moltes vegades i damunt estic vivint des de dins una temporada increïble, en la qual l’equip està primer i després vindran els play-off”.
Només té paraules d’elogi cap als seus companys de posició. “Hi ha molta competència en el meu lloc. La carrera de Jony Ñíguez parla per si sola. Diakité cada vegada està millor i s’ha assentat com a titular. Jorge Moltó és jove, però malgrat la seua joventut ja té una carrera feta com a jugador de Tercera. Només queda esperar i guanyar-me la titularitat, som cinc per a dos llocs amb el 4-4-2 que vol que juguem el míster”.
Migue Aracil, qui reconeix que tira molt de menys la rutina setmanal dels entrenaments i després els partits, té clar que vol que s’acabe l’actual temporada. “Si cal jugar al juliol, ho farem perquè ara mateix no pense en una altra cosa que acabar sí o sí l’actual temporada. Per a un equip com el nostre, amb tant de treball acumulat de molts mesos, donar per nul·la la temporada seria un pal molt gros i totalment injust”.
- Reportatge complet en l’edició del dissabte, 4 d’abril
Foto: Migue Aracil, en un partit d’aquesta temporada en el Collao