Néstor Abad es troba a la nostra ciutat sense poder entrenar a l’espera que la situació millore
La nau que utilitza el CGA Alcoi El Pastoret per a entrenar va ser la seua taula de salvació durant uns pocs dies –massa pocs– fins que la crisi sanitària va esclatar i va portar al tancament totes les instal·lacions esportives de la ciutat.
Una situació extraordinària, impensable fa uns pocs dies, que ha sumit a Néstor Abad en la desesperació per la impossibilitat de poder mantindre un nivell de preparació mínima per a un esportista d’elit. “La gimnàstica no és com l’atletisme, el karate o l’halterofília, que poden entrenar en qualsevol lloc. Nosaltres si no tenim un gimnàs amb unes mínimes condicions no podem continuar entrenant”, explica un Néstor Abad més apagat de l’habitual i resignat a aquest forat negre.
“Tracte d’evadir-me i evitar preocupar-me. Ara mateix el que més necessite és tranquil·litat. Sé que no és fàcil, tots estem en el mateix vaixell, per la qual cosa no queda una altra que armar-se de paciència i pensar que tot anirà bé, que prompte tornarem a la normalitat”.
VA HAVER DE DEIXAR EL CAR
El gimnasta alcoià ha vist com el compte arrere per al gran objectiu de l’any, com són les seues segones Olimpíades, patia la setmana passada una frenada en sec. En aqueix moment, la seua decisió va ser tornar al costat de la seua família amb els seus després de que el Consell Superior d’Esports decidira tirar el tancament al Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Madrid, una vegada que es confirmara un cas de coronavirus en un treballador de la Federació Espanyola de Judo.
“Ara mateix porte diversos dies sense entrenar. La decisió d’agafar la família i tornar a casa pensava que era la millor solució. Vaig parlar amb Tavi Fuentes i de seguida es va prestar a ajudar-me. La nau que utilitzen per al seu club no reuneix totes les condicions necessàries per a fer gimnàstica d’elit però almenys podia fer alguna cosa. Ara és que no tinc cap lloc per a entrenar. Afortunadament a casa dels meus pares tinc uns pesos i unes anelles i amb això tracte de tirar avant. És el que hi ha i els meus companys estan igual. Parlem quasi diàriament per WhatsApp per a veure com estem i tots estan igual, molt preocupats per la situació”.
El més difícil de gestionar per a un esportista d’elit és l’aspecte mental, quasi és més important que el físic, cobrant molta importància el factor mental. Comencen a sorgir preguntes com si es tornarà a competir, quan i com, més en un any tan important com aquest, en el qual es tanca un cicle olímpic amb Tòquio tan a prop. “Ara mateix ho veig complicat. Tracte de pensar el menys possible i centrar-me en el present, que passa per una urgència sanitària i tractar de guanyar tots junts aquesta batalla en la qual estem. És el més important i el que més em preocupa. Això de tornar a competir és una cosa secundària en aquests moments, la qual cosa realment importa ara és que tots estiguem bé i isquem prompte d’aquesta situació tan difícil”.
- Reportatge complet en l’edició del dimarts, 17 de març
Foto: Néstor Abad durant la recent Copa del Món celebrada als Estats Units